Aquest dilluns passat, un conegut mitjà estatal obria amb la notícia que Arnaldo Otegi, líder empresonat de l'esquerra abertzale, deixaria la política en sortir de la presó aquest setembre. Cal dir que, com a observador de la realitat basca i periodista, m'ha sorprès molt favorablement que aquesta noticiota tan estival no hagi tingut tota la repercussió que devien pensar que crearia a la resta de mitjans. Més aviat s'ha vist amb escepticisme. Una cosa és menjar-se l'enormitat del potencial del Complex Biscaia del qual es vanta Rubalcaba d'haver escapçat. Una altra és que ell pugui fer dimitir Otegi des de les pàgines d'un diari. Qui pot pensar que a Otegi li ha de resultar satisfactòria aquesta manera d'anunciar el seu suposat abandó? Crec que si hem de respectar un mínim les carreres polítiques de gent tan compromesa, aquesta via no és admissible. Si és veritat que Otegi ha de deixar alguna cosa, és ell, i només ell, qui ha de poder-ho anunciar. Filtrar suposades decisions des d'una presó on fa mesos que rau fa venir al cap algun flaix d'aquells que veiem quan pensem en Guantánamo. Si almenys li admetessin visites de polítics o periodistes, ens ho podríem creure més. Però ni això. Una altra de les raons per la qual m'alegra la figa que ha fet la notícia és un cert coneixement de com funciona el tema dels lideratges al País Basc. Que vagi amb compte Rubalcaba si pensa que en desconstruir un líder podrà desmuntar l'independentisme basc. D'entrada, cal dir que l'esquerra basca no funciona per lideratges inqüestionables. Otegi, recordem-ho, era un mer portaveu. Si havia arribat a aconseguir la volada mediàtica que tenia es devia més a la dependència que tenen els mateixos mitjans dels líders que no de cap altra raó. Si moviments com Batasuna han arribat a tenir la força que tenen, més aviat cal pensar en la dinàmica que genera una direcció col·legiada i un gran nombre de persones que –encertades o no– estan disposades a pagar un alt cost personal per la seva militància política.
Per altra banda, Rubalcaba també s'equivoca si anunciant l'abandó d'Otegi creu estar anunciant el fracàs d'altri, o potser també el seu càstig per no haver-se acomodat millor als plans del PSOE en el procés de pau. Com s'ha demostrat molts cops, l'esquerra basca és capaç de regenerar la seva direcció les vegades que calgui, precisament perquè no cau en el culte als líders que practiquen altres grups polítics. Des de determinats mitjans de Madrid ja van intentar desprestigiar Idigoras sense èxit. Ara voldrien ensorrar l'esquerra independentista al País Basc fent dimitir Otegi. Però tot i admetent la possibilitat que pugui no tenir pes polític d'aquí a sis mesos –tot és possible–, les raons que això passi molt possiblement no tenen res a veure amb els plans i les estratègies que guien Rubalcaba. De fet, potser sense saber-ho, s'està carregant una de les persones que més ha fet pel procés de pau, agradi o no. Rubalcaba, com a fidel servidor de Zapatero, voldria que tots vivíssim un estiu de núvols rosats, detencions màgiques i samarretes roges. Però, al final, els somnis, com les rubalcades, tenen la cruel tendència a acabar en no-res. Si ara presenten el miratge d'una tardor: a) sense esquerra basca a les institucions b) sense etarres al carrer i c) amb una Batasuna sense direcció, segurament és només en el primer cas que (a través de les institucions judicials) poden oferir resultats més o menys garantits. De les altres dues, que no se'n refiïn gaire. Fins i tot poden acabar provocant una nova direcció abertzale que faci allargar encara més el conflicte. De vegades, fins i tot sembla que és el que busquen.
