| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 9 de juny de 2026


dimecres, 30 de juliol de 2008
>

Estratègies de la informació



l'escaire

MIQUEL PAIROLÍ.

Arran de les darreres detencions, la setmana passada, de presumptes membres d'ETA, hem pogut tornar a observar com els organismes de l'Estat, judicials o policials, que persegueixen el terrorisme apliquen una política lingüística i informativa ben concreta. Al ciutadà que, per exemple, veu la notícia a la televisió, durant uns segons o uns pocs minuts, l'existència d'aquesta política, és a dir, d'aquesta intenció, li pot passar desapercebuda per la mateixa fluència del cabal informatiu, que impedeix una atenció més reflexiva. A les pàgines dels diaris tampoc no són freqüents les anàlisis d'aquestes qüestions perquè, en matèria de terrorisme, gairebé tothom prefereix seguir la veu general i dictada i estalviar-se agudeses. És un tema desagradable i sembla que el més prudent és evitar-lo o repetir el discurs que la correcció política i moral ja dóna mastegat. Voldríem subratllar, però, dos detalls ben recents d'aquest discurs. El primer és lingüístic. Aquests últims dies, la veu oficial ha substituït l'expressió comando Biscaia per complex Biscaia. Es deia que havia estat desarticulat el complex Biscaia. La substitució no és casual i forma part de l'orientació que té actualment l'acció judicial i, sobretot, política que aplica l'Estat. Comando és una expressió del llenguatge militar i designa un grup reduït. Complex, amplia el concepte i no el limita a l'àmbit militar. En els últims temps hem vist que les imputacions del delicte de terrorisme afectaven persones que mai no han comès accions armades, tot incloent-hi, fins i tot, significats pacifistes. És per reforçar aquesta política que es parla de complex i no de comando. Complex és un concepte que pot arribar fins allà on interessi, molt més lluny que comando. Aquests dies, a més, hem vist que es tornaven a divulgar noms de possibles víctimes. Això fa l'efecte de ser una generosa i transparent política informativa. Sembla que tot se sap, que res no es calla, ni el nom dels candidats a víctima. De debò, però, que és claredat informativa? Per què es fan públics aquests noms? Amb quina intenció?

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.