L'elaboració de la llei d'educació de Catalunya (LEC) és un dels mandats inclosos en el Pacte Nacional per a l'Educació firmat el mes de març de l'any 2006. Aquestes són les novetats més destacades de totes les que incorpora.
COMPETÈNCIES.
La futura LEC aposta per un Servei d'Educació de Catalunya en el qual els centres públics i els concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i coresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans i el dret a l'ideari propi de cadascun dels centres, més enllà de quina sigui la seva titularitat. El projecte també garanteix la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte programa per als centres que participin en la coresponsabilització.
LLENGUA.
El projecte destina un títol sencer a la llengua i a la seva utilització en l'àmbit educatiu. El text consagra la llei de política lingüística, que defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, i dóna la possibilitat al govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques. A la pràctica, el capítol tanca la porta a la tercera hora de castellà imposada des del ministeri. La LEC també certifica el trilingüisme com a objectiu, i assenyala que els alumnes han d'acabar la secundària dominant el català, el castellà i una tercera llengua.
AUTONOMIA.
La LEC dota d'autonomia els centres per poder tirar endavant projectes educatius propis i adaptats al seu entorn. Això els permetrà gestionar una part del currículum per adaptar-lo a les necessitats dels alumnes, i apostar per nous mètodes pedagògics. Els equips directius tindran poder per gestionar els recursos humans i econòmics, per poder decidir en base a les necessitats del projecte educatiu de centre (PEC), que hauran de presentar. Amb la nova llei, els directors de les escoles i instituts tindran la categoria d'autoritats públiques, la qual cosa els atorgarà més poder per intervenir en la gestió de conflictes. També es crea l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que s'encarregarà d'avaluar els projectes educatius, i de fer propostes per millorar els currículums generals.
DOCENTS.
La llei obre la porta a la creació de cossos docents propis de la Generalitat, que podria establir nous criteris a l'hora de convocar oposicions. Per exemple, exigir als candidats requisits relacionats amb l'ús i el coneixement de llengües o de les noves tecnologies. Aquesta possibilitat no es pot plantejar ara, pel fet que els professors i mestres amb plaça de funcionari depenen del Ministeri d'Educació.
CONVIVÈNCIA.
Segons consta en el projecte de llei, els consells escolars de cada centre hauran de formular una carta de compromís educatiu, en la qual s'expressin els objectius necessaris per garantir la convivència. Les famílies que portin els fills a l'escola o l'institut hauran d'adquirir aquest compromís, i complir-lo. El Departament donarà les orientacions necessàries per garantir que la carta respecti els drets legals de totes les famílies.
DESCENTRALITZACIÓ.
Els ajuntaments que ho vulguin es podran convertir en administracions educatives coresponsables amb la Generalitat. Això els permetrà participar en la presa de decisions en el seu àmbit, sempre d'acord amb la comunitat educativa. També s'obre la porta a la definició de zones educatives formades per diversos municipis, en les quals es podrà fer una planificació conjunta dels processos d'escolarització o de recursos humans.
PRESSUPOST.
La disposició final tercera del projecte que s'aprovarà avui obliga el govern a incrementar progressivament la inversió en educació fins a situar-la en la mitjana dels països de la UE en el termini de vuit anys. La memòria econòmica del projecte estableix que en quatre anys els pressupostos s'incrementaran en 1.000 milions d'euros respecte a l'actualitat. I, en vuit anys, en 1.500 milions.
