Quan arriba el temps de vacances, alguns mitjans, escrits o orals, dediquen suplements especials en què es reflecteix la vida estiuenca. El Punt també ho havia fet, una colla d'anys enrere, i alguns lectors m'han fet arribar la seva estranyesa en veure que ara no es fa. N'hem parlat amb la direcció del diari i em reconeixen que tot ha canviat molt en els darrers anys. Tots recordem aquelles vacances dels polítics que aprofitaven –i creaven– totes les ocasions possibles per organitzar actes que transcendissin a l'exterior.

A tall d'exemple, tots recordem el cèlebre suquet que feia cada any en Pere Portabella, que reunia la flor i nata de la classe política a la seva residència estiuenca. La democràcia era molt jove i tot era nou, tant per a ells com per a nosaltres. Amb els anys, tot s'anava repetint. Queda alguna cosa, ens podem preguntar. Doncs sí, em diuen els responsables del diari, i només cal que repassem l'hemeroteca per veure-ho. Concretament, enguany, la darrera plana estarà dedicada cada dia, des de demà fins al 31 d'agost, a museus curiosos que tenim a tot Catalunya. És una opció, que a alguns els agradarà, mentre que altres trobaran a faltar aquelles cròniques que tenien la seva gràcia i refrescaven el lector de la canícula.

Lloret al cor La Francesca Cornellà, de Lloret de Mar, està un mica preocupada perquè la població «sovint surt als titulars dels diaris per notícies negatives relacionades amb aldarulls, robatoris... i fins i tot, no cal dir-ho, per episodis sòrdids com els d'aquests últims dies». La nostra lectora ho entén, però, segons ella, «a vegades sembla que, des dels mitjans, aquesta mala imatge s'eternitzi i que el nom de Lloret només ven si hi ha connotacions negatives al darrere».

Veritablement, Lloret de Mar és una població amb molta gent a l'estiu, que prové de molt diversos indrets i, per tant, és més lògic que hi passin moltes més coses que en altres indrets més tranquils. I quan es produeixen casos molts greus, com ho és el de la mort de la noia italiana, la repercussió és forta. Els diaris italians en saben molt, d'exagerar les coses, i nosaltres n'hem hagut d'informar abastament.

En parlem amb els responsables i, la veritat, els sap tant de greu com als mateixos lloretencs. Però si el diari vol complir amb la seva tasca ha d'informar de tot el que passa. He dit expressament «de tot» i, per tant, aprofito per demanar als responsables de la publicació que parin esment també en les notícies positives, que n'hi ha, i n'hi ha moltes.

Francesca, valorem l'esforç que es fa a la població selvatana per canviar la dinàmica i et prometo que des d'aquesta secció vetllarem perquè es reflecteixi com es mereix al diari.

La programació de Tele 5 I un darrer tema. L'Albert Dalmau, de Calonge, en un correu electrònic, ens felicita per l'actitud del diari en no publicar la programació de Tele 5 el dia que es va saber que s'havia adherit aquest mitjà televisiu al Manifiesto contra el català. «Us volia felicitar», ens diu; «l'endemà, en veure que sí publicàveu la programació me'n vaig desdir. No n'hi ha prou amb fer-ho una vegada. Caldria fer-ho fins que la cadena rectifiqués.» N'hem parlat, i la veritat és que el tema es va discutir abastament, em diuen des de la direcció d'El Punt, però es va creure que la missió del diari és informar, i ens agradi o no hi ha molta gent que mira aquest mitjà i vol veure en el diari que compra cada dia la programació de la cadena. Crec sincerament, Albert, que el diari va fer un acte valent i es va manifestar d'una forma testimonial. Però, és clar, si haguéssim de boicotejar les notícies i serveis que no ens agraden tindríem molta feina. L'actitud del diari ha de ser valenta i em sembla que ho va ser. I demano que ho sigui sempre que hi hagi un fet o una actitud que vagi en contra del que estimem i defensem.