«En un territori de 800 quilòmetres quadrats va caure la més gran concentració d'explosius de tota la guerra», explica el professor d'història de la URV Josep Sánchez Cervelló, director del comitè científic organitzador del congrés internacional d'història La batalla de l'Ebre, 70 anys després. Cervelló serà l'encarregat d'obrir avui la quarta sessió del congrés amb una ponència sobre l'impacte territorial i sociològic de la batalla de l'Ebre en la vida quotidiana de la gent, un dels aspectes menys estudiats des del punt de vista historiogràfic. «La batalla comença oficialment el 25 de juliol del 1938, però el front existix des de l'abril i la població civil patix els efectes de la guerra des de molt abans, perquè molts municipis eren a menys de 50 quilòmetres del front d'Aragó», diu Sánchez Cervelló. La seua ponència se centrarà en aspectes tan poc estudiats com les relacions de la població civil amb els soldats. «Els soldats es convertixen en l'epicentre de la vida social, ja que són els que mengen i la població civil patix gana», diu el professor d'història de la URV, que assenyala el retorn al primitivisme que va representar la guerra per a molta gent: «Es van quedar sense llum, sense aigua, els diners no servien. No hi havia medicines i van haver de recuperar els remeis casolans...». A tot això, cal afegir-hi la recerca contínua de desertors per part dels dos bàndols. Tot plegat va provocar una fractura social i unes ferides que encara avui en dia no han estat curades. «Se superarà amb el canvi generacional, però encara hi ha pobles que no han volgut afrontar el seu passat més recent», va afirmar Sánchez Cervelló.

Avui també està previst que hi intervinga Robert Coale, de la Universitat de París, que parlarà de les brigades internacionals a la batalla de l'Ebre: homes que van acudir a la batalla per lluitar per uns ideals i a canvi de res. Serà especialment interessant la taula rodona que abordarà diversos aspectes de la batalla i en la qual intervindran José Luis Martín, de la UAB, que parlarà de la mobilització política, i Manuel Requena, de la Universitat de Castella-la Manxa, que se centrarà en el final de la col·laboració de les brigades internacionals amb el govern de la República, del seu emotiu comiat i del futur que els esperava. En la mateixa taula rodona, també hi intervindrà Angela Jackson, que se centrarà a explicar exemples concrets d'hospitals provisionals que van funcionar durant la batalla de l'Ebre i de les persones que van viure aquells temps: metges, infermeres i pacients.

MEMÒRIA I PATRIMONI
L'altre plat fort del congrés serà la taula rodona que es farà aquesta tarda sobre els projectes de recuperació del patrimoni històric relacionat amb la Guerra Civil. Hi intervindran Jordi Guixé, responsable de Projectes i Espais de Memòria, de la direcció general del Memorial Democràtic, i Josep Maria Solé i Sabaté, que parlarà del procés de museïtzació dels espais de la batalla de l'Ebre. La Plataforma en Defensa de la Terra Alta vol aprofitar aquest acte per fer palesa la seua oposició als projectes eòlics de la Terra Alta, perquè, segons ells, afecten molts dels espais de la batalla que s'haurien de protegir.