La llei d'educació de Catalunya (LEC) es desenvoluparà en 8 anys, i la previsió és que una tercera part es financi amb la reordenació de polítiques actuals –503 milions– i que dues terceres parts siguin recursos pressupostaris addicionals –998 milions–. Per a la professionalització i la carrera docent del professorat, una de les mesures estel·lars de la reforma educativa, l'avantprojecte preveu una inversió de 78 milions d'euros al cap de 4 anys i de quasi el doble, fins a arribar als 144 milions, al cap de 8 anys de l'aprovació de la reforma.

Una altra partida molt important, i que fa referència a un dels eixos de la llei d'educació, és la destinada a la gestió autònoma i coresponsable dels centres públics. Per a aquest capítol, la memòria econòmica assenyala que s'hi destinaran 142 milions al cap de 4 anys i 242 al cap de 8. L'avantprojecte també destina un capítol específic a la participació i coresponsabilitat de l'alumnat i les famílies, amb imports que van dels 116 milions al cap de 4 anys fins als 153 al cap de 8. Aquí s'hi inclou una partida de beques, que és de 84 milions al cap de 4 anys i de 116 quan s'acabi el desplegament de la llei; i de gratuïtat dels llibres de text, concepte pel qual es destinaran 24 milions. Aquests comptes, que dimarts aprovarà el govern català no preveuen l'augment d'alumnat que amb tota probabilitat hi haurà els pròxims anys.

Convergència i Unió (CiU) va criticar ahir l'articulat del títol sobre el règim lingüístic del sistema educatiu català i va assegurar que en el tràmit parlamentari de la tardor demanaran que «es canviï» perquè és un articulat «massa detallista» que pot provocar reaccions en contra per la poca flexibilitat. La diputada Irene Rigau considera un error que només es permetin fer, a banda del català, àrees no lingüístiques en anglès, ja que això és «perillós i provocador». Per Irene Rigau, a més, l'article que fa referència al fet que els pares poden demanar les classes en castellà el primer any de l'escolarització «dóna la raó a Ciutadans i al PP». «Discrepem del contingut –va dir Rigau– i demanarem que es recuperin termes de l'Estatut i la llei de política lingüística».