De «mesures estètiques» i «cosmètiques banals» va qualificar Hereu les propostes de CiU i el PP, que van demanar, cadascú per la seva banda, accions extraordinàries per fer front a la, en paraules de Xavier Trias, «primera crisi econòmica de la unió monetària». Al convergent li va etzibar Hereu que és «un insult a la intel·ligència» demanar que el govern retalli un 25% la despesa en publicitat i relacions públiques, perquè això, va dir, no resol res.

Amb el PP va ser encara més dur. Alberto Fernández Díaz li va demanar un pla –«estratègic» en el redactat de la seva proposta i «de xoc» en la seva exposició oral– per afrontar la crisi, i l'alcalde li va replicar que no cal perquè l'Ajuntament «ha fet la feina durant més d'una dècada» i fruit d'això «hi ha prou fortalesa per fer front a una situació complicada». Hereu va recordar que sí va caldre un pla de xoc en el bienni 1993-1994, quan en plena ressaca olímpica, l'Ajuntament va arribar a un endeutament del 140%, i que ara ha baixat per sota del 40%, «molt menys que el 110 o el 130% que tenen altres ciutats», va puntualitzar. «Deixem les grans paraules, les grans comèdies, pels moments en què haguem d'usar-les», va sentenciar. I de les rebaixes fiscals que demana l'oposició? «No caurem en aquesta demagògia, que va en contra de la cohesió social.» Això, sí, «tampoc no hi haurà sorpreses», va afegir, descartant un increment d'impostos, «perquè és en base a la previsió que es genera la confiança». Confiança que comporta, per Hereu, la «normalitat», per mantenir les previsions pressupostàries tal qual, sense retallades interpretables com un senyal de feblesa. «Diferir decisions? És moment del contrari!», clamava Hereu, que defensa la iniciativa pública com a «motor» i «multiplicador» econòmic ara que afluixa la privada.

La recepta opositora és en molts punts incompatible amb la del bipartit. Trias va admetre que comparteix algunes de les mesures econòmiques d'Hereu, però li va retreure que confongui «una crisi financera d'una administració, que no és el cas, perquè l'Ajuntament no està en crisi, amb una crisi global que afecta als ciutadans», i va insistir que cal anar més enllà de les fórmules habituals perquè «estem davant d'una altra situació». El convergent va matisar que quan demana retallar la despesa publicitària no ho fa per estalviar, sinó perquè seria «una mesura exemplar», i va afegir que, en qualsevol cas, mantindria tant les campanyes per promocionar internacionalment la ciutat com les que es fan per afavorir algun sector productiu.

El PP va reaccionar amb més contundència als atacs d'Hereu, a qui va dir que s'equivoca d'enemic. «L'adversari és la crisi, no l'oposició», li va recordar Fernández Díaz, que el va acusar de «no tenir respostes» a la crisi.

ERC va optar per mantenir-se al marge de la batussa. Jordi Portabella va evitar qüestionar les receptes econòmiques de l'equip de govern, però va proposar que el proper increment de taxes estigui per sota de l'IPC, una opció que no està descartada però que, en qualsevol cas, s'estudiaria amb vista al pressupost del 2009, que s'ha de començar a treballar a la tardor, i que dependrà en gran mesura del futur nou finançament local i, en part, també de la negociació entre la Generalitat i l'Estat per desenvolupar les previsions fiscals i financeres de l'Estatut.