S'engreixa el front per exigir al govern de José Luis Rodríguez Zapatero un finançament que suposi un «canvi real» per a Catalunya i no un simple «canvi cosmètic». Castells va voler explicitar ahir que té el suport de la societat civil, a més dels partits catalans, a l'hora de reclamar una bona aplicació de l'Estatut i d'aconseguir el que és ja pràcticament impossible: que es compleixi el termini estatutari i que el 9 d'agost els dos executius hagin concretat el nou model. El conseller d'Economia ho intentarà dilluns, en la reunió que els representants del govern mantindran amb la delegació espanyola de la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals, amb el secretari d'Estat Carlos Ocaña al capdavant. La trobada, que tindrà lloc a petició de la Generalitat, tot i la insistència de Madrid de voler ajornar les negociacions cara a cara amb els executius territorials fins al setembre i de prioritzar les converses multilaterals en el si del Consell de Política Fiscal i Financera, que es va reunir dimarts. El govern no amaga el seu escepticisme després de la decepció que va generar el document de bases per a la reforma del finançament de tots els territoris que va presentar el vicepresident econòmic espanyol, Pedro Solbes, amb eixos genèrics i que incompleixen l'Estatut.

No obstant això, segons fonts del departament, Castells reclamarà dilluns a l'Estat que mogui fitxa. I amb més força, espera, després d'haver afegit CiU i els principals agents econòmics del país en un front unitari que vol evitar repetir la divisió que es va produir en la negociació de l'Estatut, que fa més de dos anys va desembocar en el pacte que el líder de la federació, Artur Mas, va tancar amb Zapatero. El govern, amb José Montilla al capdavant, s'hi juga el futur. I per això Castells va insistir que mantindrà la «fermesa» en la negociació, tal com ho va reclamar al president de Fepime, Eusebi Cima, i la resta de representants dels agents econòmics. El president de Foment del Treball, Joan Rosell, va argumentar que els territoris han de disposar de més recursos per finançar-se i l'Estat s'ha de «reduir». El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, va subratllar que l'alt dèficit fiscal que pateix el país, i que s'ha quantificat en les mateixes balances elaborades pel govern espanyol, fa que la demanda de la Generalitat sigui «encara més raonada i raonable».

El PP, però, no entrarà en el front unitari. La seva presidenta a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que també es va reunir ahir amb Castells, va insistir que els populars volen un bon acord, però no prendre part en l'estratègia catalana per guanyar pes davant de Madrid. Són partidaris de construir aliances amb els territoris més perjudicats pel sistema, com ara el País Valencià, amb què Castells va escenificar dimecres una clara sintonia en les reivindicacions comunes. El govern hi treballa, però sense voluntat de renunciar a la bilateralitat.

En paral·lel, Solbes va insistir que el seu document de bases és «clarament respectuós» amb l'Estatut. I, en canvi, va assenyalar que «alguna cosa està fallant» en la política de comunicació del govern espanyol o en la «percepció de les coses» perquè no s'interpreti així a Catalunya. El vicepresident econòmic va reiterar que el document vol «reunir els elements bàsics de consens». I el conseller Castells va respondre amb ironia que «potser hi ha aspectes ocults» que l'Estat aclarirà dilluns «amb tota mena de detalls». «Els estudiarem amb tot l'afecte del món», va reblar.