Assumit que el transport públic dóna pel que dóna, el consistori ha convertit en eixos estratègics les apostes per les bicicletes i per les motocicletes i ciclomotors.

L'aposta que ve de lluny és la de la bicicleta, protagonista d'un boom sense precedents a la capital catalana. El Bicing n'ha estat un dels motius, tot i que no l'únic. El nou sistema, concebut com un complement de la xarxa de transport públic, ha tingut tant èxit que ha quedat petit, en dimensions i capacitat de resposta als problemes generats per l'imprevist sobreús. El problema de la febre ciclista és que la trama viària de Barcelona no està preparada i, a més, la insuficient xarxa de carrils bici està feta sobre la base de treure espai als vianants. L'Ajuntament tot just ha endegat la primera gran ampliació de la xarxa en anys, que ara es basarà a fer els carrils segregats a la calçada, no a la vorera. Aquest canvi de model també és un missatge al transport privat.

Les motos són un cas a part. Ocupen menys espai i permeten una circulació més fluïda que els cotxes. Per això l'Ajuntament ha començat a cuidar-les. L'inconvenient és que, a diferència del que passa amb les bicicletes, que tenen una sinistralitat gairebé residual, la proliferació de motos dispara l'accidentalitat.