S ense entusiasme ni pactes per escrit, Zapatero i Rajoy han arribat a acords per renovar els òrgans judicials. El nou clima polític els ha permès també acords en la lluita contra el terrorisme mentre que les principals distàncies es mantenen en economia i les receptes contra la crisi. En els gestos, les cares són més amables que altres vegades.

L'entrevista que van celebrar ahir tots dos polítics va tenir un format clàssic d'escena de sofà per escenificar encara que tímidament una entesa del PSOE i el PP que no hi havia des d'aquell maleït 11-M del 2004.

La legislatura serà llarga i caldrà veure el grau d'entesa en el pròxim període de sessions però, ara mateix, Zapatero necessita suports parlamentaris potents allunyats de les picabaralles de la passada legislatura quan els dos partits es llançaven els plats pel cap, per poder afrontar com ara els mals auguris de la crisi econòmica. A Rajoy, l'entrevista li ha servit per mostrar que en els últims mesos ha fabricat un partit renovat, més centrat i alliberat de personatges que representaven el Dr. No de la política espanyola.

Vist des de Catalunya, causa pànic una bona entesa parlamentària del PSOE i el PP. Pànic perquè, sota l'argument de l'austeritat pressupostària, posarà fre a les ambicions catalanistes i portarà les il·lusions sanitàries, escolars i d'infraestructures a l'organisme del Consell General de la Política Fiscal i Financera. Un lloc que controla un sistema de finançament autonòmic caducat i que ara més que mai està allunyat del nou Estatut de Catalunya aprovat fins i tot pel Congrés.

Es una bona notícia –sempre amb reserves– que el govern català i el principal partit de l'oposició (CiU) s'hagin posat d'acord per fer un front comú a la negociació del sistema de finançament. És inèdit, perquè fins ara només s'havia produït un acord el 30 de setembre del 2005, quan els parlamentaris catalans, menys el PP, van fer un front comú per presentar el nou Estatut. Més potent i eficaç és el front comú del PSOE i el PP en què tenen possibilitats de formalitzar temes després d'haver signat una mena de pacte de no agressió com el d'ahir en l'entrevista al Palau de la Moncloa que, a diferència de l'anterior legislatura, els permet anar junts en determinats afers com ara el judicial.

En política, res no és casual i mira per on que en el temps estan coincidint els desacords financers de la Generalitat amb el govern estatal amb l'entrevista Zapatero-Rajoy. Segons el guió, no es va parlar de finançament, però sí que tots dos van deixar la porta oberta per parlar i per acordar temes autonòmics, d'immigració, reformes constitucionals, economia... i fins i tot una línia d'acció postelectoral al País Basc, on el Partit Popular prefereix que governi un socialista que un del Partit Nacionalista Basc (PNB).

Després d'aquesta entrevista ha quedat clar que Zapatero i Rajoy, PSOE i PP, buscaven escenificar una entesa. De fet, un cop llegits els programes i vistos els comportaments dels dos partits polítics, les diferències cada cop són menors.