dimarts, 22 de juliol de 2008
> Permeabilitat política
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
Es parla molt de participació ciutadana, de la mateixa manera que d'eradicar la fam al món o de la cultura de la pau, o sigui: xerrameca. No dic que no s'hagi intentat, però s'ha comès l'error de voler retornar al passat mitjançant assemblees de barri, comissions, etc. a la democràcia directa com la van concebre els grecs. Però el que podia funcionar a la Grècia clàssica ara no funciona. Els ciutadans grecs eren un grup petit i homogeni, del qual s'excloïen dones, esclaus, estrangers... mentre que la nostra societat és diversa i complexa. Si heu anat a una assemblea, fa la sensació que tothom ha de dir-hi la seva, encara que no tingui res a dir, i això fa que durin hores i hores. A banda d'això, tothom escombra cap a casa. Amb la superpoblació actual sembla utòpica la democràcia directa, això no vol dir que la ideal sigui la representativa. Els nivells d'abstenció parlen per ells mateixos. Si la gent no vota és que creu que els que l'haurien de representar no la representen, i això és greu. Mentre no trobem una fórmula millor, la classe política hauria de tornar a ser representativa, permeable a la ciutadania, i això no vol dir que cada quatre anys es passegin pel mercat de la Boqueria i facin petons als nens. És més fàcil dir-ho que fer-ho, però caldria que la població fos escoltada. La legitimitat política es guanya dia a dia i no cada quatre anys. L'error més gran del polític és enrocar-se al despatx i, emparant-se darrere els vots, fer i desfer, i encara fer crides a la participació.
|
