«Més música que mai.» Aquesta és la conclusió a què arriba Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, davant el balanç presentant en l'anuari del 2008, un estudi que ofereix un ventall ampli d'opinions amb 48 signatures diferents i entrevistes a 16 personalitats representatives del sector. Gendrau va destacar durant la presentació del monogràfic algunes dades aportades pel primer Baròmetre de la Comunicació i la Música, del 2007, com ara que més de la meitat de la població (56,1%) consumeixen música diàriament, fet que suposa 8,8 milions de persones dels 11,2 milions d'habitants, és a dir, un 78,6% de joves i adults.

Pel que fa als estils, un 74,1% es decanten pel pop rock, seguit del flamenc i la cançó espanyola (24%), salsa i músiques llatines (23,7%), cançó d'autor (20,4%), clàssica (17,2%), jazz i blues (11,4%) i música tradicional catalana (5,2%). Respecte a la música en directe, gairebé tres milions de persones (un 25,9% de la població) van acudir a algun concert, però només un 20% assisteixen, com a mínim, a un concert l'any; un 12,3% es justifica dient que «hi ha poca oferta». David Lafuente, membre de la junta de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) no s'explica aquesta afirmació, ja que, tot al contrari, creu que el nombre d'actuacions musicals en directe no para de créixer i s'ha arribat a una «sobreprogramació», amb pics com ara el viscut aquest darrer cap de setmana: «No hi ha públic per a tants concerts i això provoca que alguns artistes hagin baixat el seu poder de convocatòria.»

Els festivals, però, mantenen o fins i tot augmenten l'audiència, sobretot el BAM (554.800), seguit del FIB (150.000), el Sònar (83.230), i el Primavera Sound (61.792).

LA INDÚSTRIA EN PERILL

Al mateix temps, Buget va apuntar que, paral·lelament a la davallada, les vendes digitals via mòbil («el mitjà més horrible») creixen: «Això demostra que hi ha un públic disposat a comprar.» El perill, per Buget, és que «no es podran crear nous talents, ja que són les discogràfiques que fan la feina de promoció i màrqueting per donar a conèixer els artistes emergents.»

Si per Josep Maria Dutrèn, director de l'àrea de Música de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), es tracta de donar suport a una «reconversió» de les companyies discogràfiques en «altres formes de negoci al voltant de la música», el president de l'Apecat només veu una solució: «Una regularització d'internet, tal com s'està fent a França i al Regne Unit, impulsada a nivell polític.»

Des de l'ICIC l'objectiu ara és concentrar els esforços per facilitar l'exportació de grups, que culminarà el 2009 amb un «projecte estel·lar», el portal www.catalanmusic.cat, per desenvolupar el sector. Altres accions previstes són l'ajuda per millorar els equips de les sales privades a tot el territori; l'ajuda per a l'edició de videoclips, i expurgar el mercat de CD que «ni tan sols s'han distribuït». D'altra banda, deixaran de donar ajuts econòmics a les discogràfiques «a fons perdut».

De la seva banda, Judith Sunyer, gerent de la Unió de Músics, es declarava optimista pels progressos aconseguits pels professionals de la música, però reclamava una llei d'àmbit estatal per regular el sector.