dimarts, 22 de juliol de 2008
> Clavells i roses
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Amb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de confiança, que s'explica en el PSC, i que sorprèn més en el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa a presència a les institucions, no és pas la millor de la història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds infreqüents en la travessia del desert, però que denoten enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de pactes d'ERC va maquillar i va convertir en victòria. Després van venir les eleccions espanyoles i una bona part de catalans es va refugiar en el vot socialista per aturar l'anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol. Aquell PSC que va convertir l'ajuntament de Barcelona en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d'influències. Davant l'ajuntament hi havia l'altra fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC. Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l'estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins quan durarà aquest peculiar equilibri que s'ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem. No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al PSC regalen clavells i roses, milers, milers...
|
)
