Són pocs els arbres monumentals gironins més antics dels quals es disposa d'informació contrastada per establir-ne l'edat. Entre les excepcions figuren els roures d'Hortmoier, dels quals ja es tenia notícia documental l'any 1748; el lledoner de l'Esparra de Riudarenes, que seria del 1812, i el roure de Vilardell de Ribes de Fresser, que tindria uns 370 anys d'antiguitat.

Juntament amb l'espectacularitat, l'altra gran característica dels arbres monumentals és que són molt vulnerables. L'alçària (el roure de la Xoriguera, de les Planes, fa 34,5 m i és el més alt de Catalunya en la seva espècie) i la gran envergadura de les seves capçades els exposen més als efectes d'una tempesta o una forta ventada, i, òbviament, a mesura que fan anys es tornen més fràgils davant de qualsevol complicació. Però, en canvi, a diferència dels altres arbres, els monumentals no haurien de patir per l'acció de l'home, ja que estan protegits. La legislació que els empara és un decret del DARP del 1987. La declaració –s'especifica– es fa seguint criteris, entre altres, de mida, edat, interès històric, interès científic i raresa a la comarca. Un cop declarat monumental, aquell arbre no es podrà danyar, arrancar ni tallar –ni que sigui parcialment. Quan calgui fer-los algun tractament, es necessitarà l'autorització de la Generalitat.

Del seguiment d'aquest vast patrimoni, se n'encarrega el Departament de Medi Ambient. El cap del servei de Parcs, Eduard Parés, explica que si bé són ells els que intervenen quan cal, en el seguiment i la detecció de problemes en els arbres s'hi impliquen molts col·lectius, començant pels veïns de la zona i acabant pels agents rurals i els guardes forestals.