La salsa de julivert només comparteix aquest ingredient i el color verd amb l'actual salsa verda, ja que porta altres herbes aromàtiques fresques, fruits secs i mel. Els cuiners de l'associació Plat i Got saben que a l'època del Renaixement era molt utilitzada per acompanyar rostits de carn. Però és una salsa que durant els dies de la festa faran servir per amanir l'abadejo esqueixat i convertir-lo en un entrant molt refrescant. De fet, aquest no és l'únic producte tradicional de la cuina tortosina que enguany s'ha inclòs al plat comú de les jornades gastronòmiques de la Festa del Renaixement. El bacallà dessalat i la salsa de julivert se serviran amb taperots, en homenatge a les tapereres que creixen al turó del castell de la Suda i al recinte emmurallat de les Avançades de Sant Joan, que enguany passaran a ser un dels escenaris centrals de la festa.

El Renaixement no només va suposar una renovació en el món de les arts i la política, sinó que també va ser un període clau per canviar allò que es menjava, les tècniques i formes de cuinar, i fins i tot els hàbits a la taula. Els productes autòctons que fins aleshores havien tingut una funció més ornamental, com les verdures i les hortalisses, el meló o la taronja amarga, van passar a tenir un pes important a les cuines i a les taules més selectes d'Europa, just abans que s'assimilessen els productes arribats d'Amèrica. A Catalunya, com a conseqüència de la seua relació directa amb els territoris d'Itàlia, les innovacions culinàries del Renaixement van ser assumides abans que en altres regnes de la Península. Així, no només s'implanta la moda de menjar a taula i asseguts en cadires, emprant coberts i cadascú amb un plat (els castellans continuaven menjant asseguts en coixins al terra, amb una escudella per tothom), sinó que també s'editen receptaris com l'anomenat Llibre del Coch del Mestre Robert (1525). De fet, és un llibre de referència que ara ha servit de font d'inspiració als cuiners tortosins, i en especial als membres de Plat i Got, a l'hora de preparar els menús del Renaixement. Amb tot, ha estat necessari adaptar moltes de les receptes del segle XVI als paladars i als estómacs del segle XXI.