Zapatero va arribar al Palau de Congressos de Catalunya amb un discurs farcit de gestos cap a Catalunya, amb referències contínues al català, l'«Espanya plural» i el desenvolupament estatutari. L'objectiu, ingent: calmar les aigües que Pedro Solbes va remoure dijous passat amb una proposta de bases per a la reforma del finançament inconcreta, que incompleix l'Estatut, i que ha deixat el PSC, amb José Montilla al capdavant, en una posició difícil. És en aquest context que el president del govern espanyol –que va ser aclamat pels delegats del PSC– va assegurar que el nou model serà simplement «millor» que l'actual, producte, va recordar, d'un pacte entre CiU i el PP. Ara bé, davant de les exigències del mateix conseller d'Economia, Antoni Castells, que cal determinar quina és l'aportació «justa» dels catalans a la solidaritat, Zapatero va advertir que Catalunya hi continuarà contribuint, sense parlar de límits. I va carregar, a més, contra els que afronten el debat com una «competició» i «tendeixen a la rivalitat i a la divisió». El nou sistema, en canvi, haurà d'«aprofundir en l'Espanya plural», perquè «no és necessari que ningú perdi».

«SUAR LA SAMARRETA»
El també secretari general del PSOE va intervenir després que el PSC passés un vídeo del míting multitudinari al Palau Sant Jordi en la campanya de les eleccions passades al Congrés. «Mai oblidaré el suport de Catalunya», hi deia. Per això, la referència als 25 diputats que els socialistes catalans van sumar al grup parlamentari del PSOE va ser obligada. «Gràcies per suar la samarreta», va etzibar Zapatero. Com a contrapartida a l'«extraordinari resultat» que el PSC va aconseguir amb Carme Chacón com a màxima cap de cartell, va assegurar que no els «defraudarà». Perquè això no passi, el líder del PSOE va constatar que la millora del finançament s'ha d'afegir a la seva llista de promeses complertes. Les va citar d'una a una: la derogació del transvasament de l'Ebre, el retorn dels papers de Salamanca, les inversions en infraestructures, la publicació de les balances fiscals –que va situar com a preludi d'«altres debats racionals que desemboquin en acords»–. I, sobretot, la reforma de l'Estatut, que va definir com un «pas fonamental en l'autogovern», sense recordar el més polèmic dels seus reptes adquirits i després incomplert de donar suport al text aprovat pel Parlament.

«EL MILLOR MOMENT»
Si Zapatero es va esforçar per deixar clar que l'acord sobre el finançament sortirà del treball conjunt, també va desitjar que es mantinguin «junts tota la vida» el PSC i el PSOE. El dia anterior, precisament, Castells i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, havien remogut el debat congressual insistint en la necessitat de recuperar el grup propi a la cambra baixa, tot i que finalment les sis esmenes a la ponència oficial que el reclamaven van quedar rebaixades en una transaccional que torna a deixar la decisió en mans de la cúpula. El president espanyol es va felicitar pels 30 anys del PSC, a qui veu en «el millor moment de suport popular», amb les màximes quotes de poder assolides als ajuntaments, a les cambres legislatives i al govern de la Generalitat. Tot, perquè el PSC és «un partit obert a la pluralitat, compromès amb una Espanya plural i diversa», va defensar.