L a comarca de la Ribera d'Ebre apareix força últimament als mitjans de comunicació, però gairebé sempre per temes conflictius i/o relacionats amb la contaminació.

En tant que veí i bon coneixedor dels seus costums, tradicions, atractius i productes, vull posar en valor la seva gent i trencar una llança per la seva més que demostrada capacitat de sacrifici i estima pel territori.

Per això, més enllà del que es publica, el que cal es visitar-la i gaudir dels paratges que hi ha tot al llarg de lo riu i dels pobles situats a la zona més muntanyosa. Pel que fa al vessant gastronòmic, sobresurt la clotxa, però quant a producte, lo color, l'olor i el gust de la fruita dolça són únics, amarats pel microclima que afavoreix la proximitat del riu i la seva geografia en forma de cubeta.

Les seves festes tenen la rancior i la història d'una comarca on han confluït i han conviscut tot un reguitzell de pobladors i, per tant, de cultures. Potser això també ha fet que esdevingui una comarca amb una gran tradició cultural i literària.

Però per sobre de tot, lo que cal es ressaltar la franca relació i proximitat d'uns veïns als quals agrada ser visitats i consultats, i als quals cal agrair lo treball constant i tossut en aquest lloc apartat i en benefici del país. Cal agrair-los que no hagin fet cas d'aquella dita popular que diu: «A la vora del riu, no t'hi facis lo niu.»