La resolució pactada dilueix les peticions de grup propi que sis agrupacions –Reus, Olot-la Garrotxa, Girona, l'Eixample, la sectorial d'Educació i Santa Coloma de Queralt– havien fet a través de les seves esmenes a la ponència. Però tampoc no satisfà l'exigència de dues agrupacions que el PSC hi renunciés explícitament. El text final, molt similar a l'acordat en el congrés del 2004, referma l'aposta del PSC per participar en la política estatal a través del PSOE, ja que considera que «el projecte socialista espanyol és el millor camí per impulsar l'evolució de l'Estat de les autonomies en un sentit federal». Ara, però, no se cita explícitament Rodríguez Zapatero. La resolució deixa en mans de l'executiva la decisió de fixar «en cada moment l'articulació parlamentària més adequada i eficaç perquè s'expressi amb claredat el perfil propi del socialisme català». També recull el compromís de Montilla de tenir «veu pròpia i autònoma» allà on es prenguin decisions que afectin Catalunya.

EL DEBAT MÉS LLARG
Durant el debat d'aquest punt, el més llarg de la comissió que treballava la part de la ponència sobre el socialisme català, hi van intervenir els consellers d'Economia, Antoni Castells, per defensar que el PSC tingui «veu pròpia» a Madrid, i el d'Educació, Ernest Maragall, que va parlar de «grup propi», segons fonts socialistes. També van participar en el debat els responsables de les esmenes de Girona, d'Olot-la Garrotxa i de Reus. En la defensa d'una al·legació posterior, la consellera de Salut, Marina Geli, va avalar també la veu pròpia a Madrid i en més institucions com ara la conferència de presidents o d'altres de la Unió Europea. La demanda s'inclou en una al·legació acceptada que demana que es reforci la bilateralitat en la negociació del finançament amb l'Estat. A més, recull la necessitat de reformar la Constitució per incorporar els «últims avenços de l'estat de les autonomies en sentit federal» i reivindica la transformació del Senat en «una cambra d'autèntica representació territorial».