Fa uns mesos la revista francesa Vertigo publicava un dossier titulat Estats de setge. La idea era reflexionar de quina manera la imatge actual havia elaborat un discurs sobre l'assajament, sobre situacions en què les ciutats es troben preses per un altre, sotmeses a control, i els ciutadans perden tota possibilitat de llibertat i d'escapatòria del mateix espai urbà. Al llarg de la història, han estat moltes, les ciutats assajades. Girona va ser assajada durant la guerra del Francès, i va generar determinats mites. Les tropes franquistes van assajar i bombardejar la Barcelona republicana durant la Guerra Civil abans de conquerir-la. Stalingrad va ser durament assetjada per les tropes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial fins a condemnar-la a desaparèixer i no fa tants anys Sarajevo era assajada pels snipers serbis que des dels turons de les grans ciutats no paraven de disparar indiscriminadament contra la societat civil. Avui, moltes ciutats continuen assajades, des d'un Iraq sotmès al control de les tropes nord-americanes fins a ciutats com Ramal·là, condemnada a ser un campament etern de refugiats. El filòsof italià Giorgio Agamben pensa que si entenem per assajament una determinat estat polític mitjançant el qual el curs normal de l'existència i de la llei és suspès i la vida de l'ésser humà directament sotmesa a l'arbitrarietat del poder, podem assenyalar que el món contemporani viu en un estat d'excepció i d'urgència permanent. L'estat d'excepció no es posaria de manifest amb els casos flagrants d'assajament que viuen en aquests moments determinades ciutats per culpa dels conflictes bèl·lics, sinó també pels excessos de seguretat que dominen el nostre present. En moltes ocasions la llibertat esdevé una quimera que es vol garantir a partir d'un seguit de normes de seguretat que no fan més que fer efectiu l'estat d'excepció de què parlava Agamben i crear sistemes d'assajament.

Les ciutats assajades són les protagonistes d'un cicle de pel·lícules que cada dimecres d'aquest estiu es projecta al Pavelló Mies van Der Rohe de Barcelona, després d'haver passat pel Jeu de Paume de París. La idea general, sorgida del dossier abans esmentat de la revista Vertigo, fa veure com el cinema documenta i construeix metàfores d'aquest assajament. Documentar l'assajament és el que mostren pel·lícules com ara Les vivants et les morts de Sarajevo, de Radovan Tadic, o Avenge but one of my two eyes, d'Avi Mogravi, on a partir dels mites de Samsó i del setge de Massada es reflexiona sobre la manera com els palestins sofreixen humiliacions per part de l'exèrcit israelià. En el terreny metafòric la idea del setge pot donar peu a algunes curioses metàfores del cinema contemporani. El cicle, per exemple, inclou la presència de The Host de Bong Joon-ho, una pel·lícula que ens parla de la presència d'un monstre gegant que sorgeix del fons d'un riu de Corea i provoca que tota una ciutat visqui en un estat de setge. La por dels excessos de la ciència i les transformacions ecològiques del planeta esdevenen l'excusa per parlar de quina forma l'assajament es transforma en un fantasma davant de la presència d'un futur marcat per la crisi. La idea de l'assajament també pot veure's present en una de les pel·lícules més inquietants que hem vist a la cartellera, El incidente. No sabem quines són les causes, però el món sembla condemnat a un suïcidi col·lectiu. M. Night Shaymalan ens mostra com el vent pot portar la destrucció, l'ésser humà assajat pel vent s'ha de refugiar en interiors, controlar les escletxes i sobreviure com pot.