| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


diumenge, 20 de juliol de 2008
>

Dinosaures moderns a l'Amazònia



MÒNICA VARGAS, XARXA DE L'OBSERVATORI DEL DEUTE DE LA GLOBALITZACIÓ; VÍCTOR MAESO, SETEM; GUSTAVO DUCH, DIRECTOR DE VETERINARIS SENSE FRONTERES. BARCELONA..

L'informe final de la Comissió Mundial de Represes (CMR), configurada per representants de la indústria de les represes i dels moviments antirepreses, va tenir una gran repercussió l'any 2000. Va constituir una clara denúncia dels impactes socials i ambientals, així com de la ineficiència que han tingut aquestes megaestructures en l'àmbit mundial. La CMR va estimar que la quantitat de persones desplaçades al planeta per les represes se situava entre 40 i 80 milions, i que els principals afectats eren els grups més pobres i vulnerables.

El mateix any, la Revista Bioscience va publicar que les emissions dels embassaments constituïen el 7% de l'escalfament global. Davant d'aquestes dades, qui s'atreveix a plantejar el projecte de complex hidroelèctric del riu Madeira, amb 4 grans represes a l'Amazònia bolivianobrasilera, una de les zones amb més alta biodiversitat del planeta?: el govern del Brasil, en el marc de la Iniciativa per a la Integració de la Infraestructura Regional Sud-americana (IIRSA), impulsada pel Banc Interamericà de Desenvolupament, on participa el govern espanyol. I qui accepta finançar el projecte?: el Banco Santander Central Hispano (BSCH), que finança part del primer embassament del projecte, les obres del qual comencen l'agost d'aquest any. Resulta significatiu que diversos bancs del Brasil hagin manifestat la seva preocupació per la poca voluntat del BSCH per analitzar tots els riscos vinculats amb el projecte. Entre els impactes podem destacar el perill per a una zona d'incalculable valor ecològic; l'obstaculització de l'accés a l'aigua potable a la ciutat de Porto Velho; el desplaçament de comunitats indígenes i camperoles i la consegüent proliferació de cinturons de pobresa a les urbs pròximes. En aquestes regions hi ha possibilitats reals de millorar de manera sostenible les condicions de vida de la gent mitjançant projectes de microcentrals i turbines. Com és possible que s'hi instal·lin dinosaures d'aquesta magnitud? Des de la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, el Setem i Veterinaris sense Fronteres alertem sobre aquest cas tan preocupant (més informació, a www.finanzaseticas.org) i protestem per un finançament social i ambientalment irresponsable en el qual participa la principal entitat bancària de l'Estat espanyol.


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.