Encara que queda la difícil part de condensar les trenta hores de gravació en una pel·lícula per a cinema, l'actor i els directors van presentar ahir a la premsa el llargmetratge, que esperen estrenar a principis del 2009. Josep Maria Pou s'ha convertit en el director de Ciutadà Kane, en una obra escrita per Richard France, sota la direcció d'Esteve Riambau, que ha aprofitat l'ocasió per mostrar les bambolines i els vestidors d'aquesta representació, seguint el veterà actor en els assajos previs a l'estrena i en els moments d'estudi i preparació del personatge.

Mostrant sempre «la veritat» i sense tenir en compte les càmeres, segons afirma Josep Maria Pou, el documental comença amb la darrera funció a Sant Sebastià de La cabra, projecte que l'ha portat a recórrer durant dos anys escenaris catalans i espanyols, amb molt èxit de públic i un gran treball recompensat amb el Premi Nacional de Teatre.

Després d'abaixar el teló amb la màscara de Martín, el següent projecte ja està esperant Josep Maria Pou, que s'ha de convertir en el director de cinema nord-americà, per donar forma a la nova obra Su seguro servidor: Orson Welles i a la vegada ser el subjecte principal d'aquest documental, que vol mostrar el treball de l'actor, a través del procés de creació d'un personatge i, per extensió, d'una obra.

Produït per Oberon Cinematogràfica, Màscares és la segona pel·lícula dels directors Elisabet Cabeza i Esteve Riambau, després de La doble vida del faquir, i planta la càmera enmig dels assajos per mostrar l'actor portes endins, no només del teatre, sinó també de casa seva, seguint-lo en els moments d'estudi del guió. Un procés que Josep Maria Pou ha rebutjat des del principi veure en pantalla.

De fet, després d'una crisi inicial, «pròpia del procés de creació», segons Josep Maria Pou, la persecució de les càmeres per captar cada moment de la preparació del personatge transcorre sense que l'actor se n'adoni i sense cap intent «vanitós», segons confessa ell mateix, que defensa que «després de tants anys» no té res a amagar i està convençut que l'«impudor» és la base de tot actor. «Els mals actors són els que amaguen moltes coses», sentencia Pou.