| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 11 de maig de 2024


divendres, 18 de juliol de 2008
>

Córrer al museu



la columna

IMMA MERINO.

A la galeria anomenada neoclàssica de la Tate Britain, des que obre el museu fins que tanca, fa dies que 50 atletes amateurs es relleven per travessar-la corrent amb intervals de trenta segons. La idea és de l'artista Martin Creed i, com pot suposar-se, aquesta intervenció en el museu de Londres, on la pintura de cels i mars remoguts del romàntic Turner s'hi fa omnipresent, ha convidat a la polèmica renovant una pregunta recurrent: Això és art? No m'atreviré a respondre, però sí que em permetré apuntar que això és part del sentit de l'art contemporani: fer pensar i repensar sobre què és art.

Martin Creed ha explicat que la inspiració de la seva Obra número 850 va arribar-li mentre visitava a corre-cuita la cripta dels monjos caputxins de Palerm. Hi va arribar cinc minuts abans del tancament i va haver d'anar de pressa. En tot cas, a banda de l'experiència i les intencions de l'artista, la urgència marca el ritme neguitós de moltes de les visites actuals als museus en la mesura que formen part de les rutines i obligacions de les rutes turístiques: s'hi ha d'anar, però la visita ha de ser ràpida perquè sempre hi ha alguna altra cosa a fer. Altrament, per no caure més en l'obvietat del frenesí de la vida moderna, hi ha un comentari de Martin Creed que em sembla revelador: «La mort és estar completament quiet i córrer al més ràpidament possible és tot el contrari, el més gran signe imaginable de vida; la meva obra és un cant a la vida.» Revelador perquè es pot tenir la sensació que els museus són cementiris: un espai on s'exerceix el culte a les obres, que hi semblen mortes. Cementiris o també presons: les obres empresonades. És així que es pot imaginar que les corredisses a la Tate són, certament, una irrupció de la vida al museu. Molts anys abans ho va mostrar el Godard modern dels 60 al film Bande à part: dos nois (Sami Frey i Claude Brasseur) i una noia (Ana Karina) travessen corrent i rient les galeries del Louvre en 9 minuts i 43 segons. Godard és l'hòstia: quan uns van corrent a un lloc, fa temps que n'ha tornat.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.