dijous, 17 de juliol de 2008
> Sóc dona des que em van parir
PILAR CRESPO. TARRAGONA..
No he pogut dormir des que he llegit que la ministra igualitària Bibiana Aído ha recordat una frase de Beauvoir: «No es neix dona, sinó que se n'esdevé.» Com he pogut viure 51 anys sense saber que no he estat dona des que vaig néixer? He estat «un que ho ha esdevingut». De l'enunciat es desprèn que els barons són unes que es converteixen en uns? Serà herència dels huns que van poblar Europa quan uns i unes érem aquells? Dos bessons de diferent sexe seran l'un l'una i l'altre, l'altra? I si vull ser jo en lloc d'ella, continuo sent la que sóc o he de tornar a néixer per ser un primer i després una? Ja que Ad impossibilis nemo tenetur (ningú està obligat a l'impossible). Reclamo el carpe diem, i viuré com dona que em sento des que em van parir, encara que contradigui la voluntat de la senyora Aído i gaudeamus igitur les que mulieres sumus.
|
