Una de les presències més agraïdes de l'estiu és la vinguda de les sorolloses orenetes. En moments del matí o del vespre, els xiulits i moviments i giravoltes ràpides i constants fan d'aquests moments un formidable espectacle aeri. L'estiu, de vegades, ens esgota amb la seva asfixiant calor, implacable, i ens recorda que les dificultats de la vida sempre hi són presents. Cal trobar els breus moments de goig i alegria per celebrar-los conjuntament.

L'aroma, la frescor, la llum que ens inunda, ens fa sentir que cal tenir esperança en un món millor, que ja és aquí, malgrat que no el puguem veure, encara.

Com les fosques orenetes, altres persones de pell més fosca han arribat a les nostres terres del sud, i ens aporten, també com elles, alegria, riquesa, altres formes diferents, que, si les sabem valorar, es poden complementar amb les nostres qualitats, més de formigues callades i laborioses. Tots plegats formen el ventall multicolor del món, amb les seves tonalitats i riqueses.

De vegades les persones diferents de nosaltres ens fan por, no les comprenem. Però no podem viure amb por, i menys quan la situació és de crisi econòmica, amb més atur i la vida molt més cara. Cal enfrontar-nos als problemes, veure el que passa, i si ho fem així els problemes deixen de ser-ho.

Tots hem de posar el nostre granet de sorra per fer d'aquest món un món on tots puguem viure, amb pau, sense guerres, solucionant els conflictes, evitant l'infern que alguns voldrien provocar. De tots nosaltres depèn que el món sigui diferent, millor per a tots, en una comunitat on tots siguem comptats.