Amb curset d'anglès o sense, els taxistes de Barcelona s'enfronten cada dia a una clientela variada que se'ls adreça en idiomes diversos. I, cada dia, d'una forma o d'una altra, les carreres arriben a la destinació. «Normalment no és problema, si cal ens entenem amb gestos, i punt», explica Merche Santos, taxista des de fa disset anys i que no veuria ara de mal ull poder reciclar-se amb cursos d'anglès promoguts per l'Ajuntament: «M'aniria molt bé, la veritat: ara mateix acabem de passar el Bread and Butter, amb un munt de clients estrangers. Però miri: no sé d'on trauré el temps, i el meu cap ja no està tampoc per aprendre gaires coses.» A la Merche, d'anècdotes amb clients estrangers no n'hi falten. Tampoc de desagradables per no haver-se pogut comunicar bé: «L'altre dia, uns italians van pujar al taxi a la nit i de sobte van començar a increpar-me perquè pensaven que la tarifa nocturna de 2 euros l'havia posat jo perquè em donava la gana: es van arribar a posar violents, i quan van baixar em vaig quedar sense cobrar la carrera i sense que cap agent de la Guàrdia Urbana vingués a auxiliar-me.»
Manolo Castellana també ho veu bé: «Amb els turistes ja ens entenem, però tot el que sigui per millorar, benvingut sigui.» Això sí, no pas per a ell. «Veurà: jo és que d'aquí a quatre anys em jubilo, no crec que faci cap curset d'aquests, la veritat.» Ricard Bernabeu tampoc té problemes per entendre's amb els clients siguin d'on siguin. «Ens espavilem, d'una manera o altra, i si estem en una parada d'un lloc turístic sempre hi ha un company a prop que sap anglès i t'ajuda», explica. «En realitat, mai he perdut una carrera pel fet de no saber anglès, però segur que si sabem anglès millora la imatge del taxi.»
Més crític és un altre taxista, que prefereix no dir el nom i que exhibeix un anglès perfecte quan un turista li demana a peus de l'estàtua de Colom com arribar al centre. «Miri, jo he après anglès, alemany i italià pel meu compte. I sap què ha fet l'Ajuntament per mi? Posar-me multes i més multes i no pagar-me ni a mi ni a ningú els 600 euros que pels Jocs Olímpics ens va prometre en Maragall si posàvem aire condicionat al taxi.»
