dimecres, 16 de juliol de 2008
> La meva llàntia
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
Vaig assistir a la manifestació de rebuig per l'assassinat de la jove Federica Squarise, sense posar cap llàntia material, perquè, en el fons, hi veig una mica de teatre. Era una protesta contra la salvatjada i també perquè ja estem farts que Lloret hagi de sortir a la premsa només per males notícies. Ens agradaria treure'ns de sobre aquest llast de gent de mal viure que ens acompanya. Gentussa minoritària, és clar, però amb fets que resulten més mediàtics que altres. L'individu que va matar la Federica haurà de complir condemna. Confio poc en la justícia, de fa temps, però alguna cosa deuran fer. De totes maneres, desenganyeu-vos, no hi ha només un assassí. Hi ha molta complicitat. A la Federica l'ha mort més gent. D'entrada, s'ha mort ella mateixa. I hi ha ajudat una companya poc amiga. Si anar de vacances, a Lloret o on sigui, vol dir tenir aventures amb el primer que passi i anar cadascuna pel seu cantó per no destorbar-se, s'ha d'acceptar que no tots els finals siguin feliços. De bèsties, en corren arreu. Si anar a divertir-se vol dir engatar-se o drogar-se, malament. Trist pel que hi cau, i vergonyós pel qui guanya els diners veient com la joventut es podreix al seu local. Horaris nocturns il·lògics, ordenances incomplides, lleis poc eficaces, democràcia de nyigui-nyogui, polítics de doble joc, policia amagadeta, massa màfia soterrada. Això sí, posem autocars nocturns per als qui retiren torrats i anem-nos a picar el pit.
|
