| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimecres, 16 de juliol de 2008
>

L'ofici de viure

Cada cop hi ha més persones cansades de l'estil de vida que portem. Observo en un viatge amb tren sis persones llegint llibres d'autoconeixement i sento una conversa breu: «Me'n vaig a l'Índia perquè estic farta de consumisme»

tribuna
Escriptora


NÚRIA ESPONELLÀ..

L'escola on s'aprèn l'ofici de viure és la vida mateixa. Quan Ernest Hemingway va ser reptat a definir la seva vida en sis paraules, va escriure: «Rebaixa. Sabates de nadó mai usades.» Es tracta d'una referència a la pèrdua de la innocència? Té només la intenció de desorientar el públic? Com definiríem la nostra vida? Per internet circulen eslògans per l'estil: «vuit mil orgasmes. Només un fill», «La mare va tornar; reconciliació final». Convindran amb mi que la vida és complexa, inexplicable, misteriosa. Val la pena estar obert a descobrir allò que amaga.

Per aquesta raó he participat en la primera meditació global per a una societat emocionalment saludable que té lloc al nostre país. L'ha organitzat L'ofici de viure, de Catalunya Ràdio, dins el marc del Festival Inspira Consciència. Fins fa ben poc, hauria estat impensable que una ràdio pública convoqués una trobada d'aquestes característiques. Però érem més de dues mil persones a l'edifici Fòrum en una hora inhabitual, una tarda de dissabte altament xafogosa. Alguns dels participants estaven habituats a la meditació, d'altres s'estrenaven com a neòfits, com el bon amic Jordi Llavina, que va suportar pacientment la postura d'esquena dreta en un seient encoixinat que convidava a aclofar-se i fer la becaina. En acabar, alguns encara van fer temps per assistir a la xerrada del doctor nord-americà Deepak Chopra, reconegut pel seu coneixement sobre els mecanismes que regeixen la intuïció, la creativitat i la sincronicitat. Sigui com sigui, per què vam canviar una saludable migdiada individual per una meditació col·lectiva de beneficis aparentment intangibles?

Cada cop hi ha més persones que estan cansades de l'estil de vida que portem. Només cal observar. Avui mateix, en un viatge amb tren, sis persones del vagó llegien llibres d'autoconeixement i he sentit una conversa breu: «Me'n vaig a l'Índia perquè estic farta de consumisme.» Vivim en un planeta malalt i estem en conflicte permanent. Hem de reconèixer el fracàs social en temes com la contenció de la pederàstia o la conscienciació contra la violència domèstica. I la violència, sigui una agressió en un estadi de futbol o una baralla domèstica, s'origina sempre en la ment humana. Hem fet de l'actitud violenta una manera de viure i, si no canviem de mentalitat, continuarem igual o anirem pitjor. D'un temps ençà tot és zero; foc zero, tolerància zero.

La qüestió no radica solament en què fan els poders públics sinó a canviar la consciència social que ha d'influir en les institucions. Què fèiem meditant a l'edifici Fòrum més de dues mil persones? Meditar pot ser una forma de participar activament en una revolució subtil, tenint en compte els darrers descobriments de física quàntica. Si tot és energia, paquets d'ones vibratòries que intercanvien energia, en conseqüència, cada pensament és energia que mou a l'acció. Poden semblar dades irreals, però estan avalades per científics com el professor de medicina nord-americà Herbert Benson. Els estudis científics donen a conèixer resultats tangibles sobre els beneficis de la meditació col·lectiva en la disminució de les tendències depressives i de la violència. Difícil? Per alguna cosa es comença. Tampoc cal ser gaire conscient per adonar-se que els pensaments destructius de por, d'angoixa i d'atac dominen massa sovint la nostra vida i la del món. És clar que ningú –ni la família ni l'escola– ens ensenya a comprendre i governar «la boja de la casa» que és la nostra ment, ni ens hem d'examinar per obtenir-ne el permís de conducció. La iniciativa de L'ofici de viure ha estat un èxit. Per què no repetir-la com una Marató? Potser hem contribuït amb un gra de sorra a la salut emocional del nostre país, però qui ho aplica diàriament comença a veure canvis. En dono fe. Com deia Arquímedes, dona'm un punt de suport –o d'accés– i mouré el món.




Els estudis científics donen a conèixer resultats tangibles sobre els beneficis de la meditació col·lectiva en la disminució de les tendències depressives i de la violència



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.