A començaments dels seixanta va sorgir a Hong Kong la Shaw Brothers, una productora que va especialitzar-se en la creació de pel·lícules de gènere. La Shaw Brothers no va trigar a popularitzar una sèrie de pel·lícules èpiques en què el tema de fons era la pràctica del kung-fu. En les obres clau del gènere com ara 36 cámara Shaolin de Chia-Liang Liu, l'estructura generalment sempre es repeteix. En el món exterior hi ha un perill que pot trencar l'harmonia d'una petita població. Per tal d'afrontar el perill, els joves decideixen ingressar en el temple Shaolin, on un vell mestre de les arts marcials els farà passar tot tipus de proves abans que aquests triomfin. L'estructura argumental de les pel·lícules de kung-fu sol ser un pretext per mostrar una sèrie d'acrobàcies i coreografies interpretades per veritables mestres en arts marcials. El món dels dibuixos animats s'ha convertit en els darrers temps en una curiosa esponja que tot ho acaba filtrant i transformant segons els seus interessos. L'illa del tresor va ser convertida en una space opera, els superherois varen ser transformats en herois domèstics i els musicals de Broadway han arribat a estar interpretats per pingüins especialistes en claqué. Enmig d'aquestes perspectives no és estrany que una companyia com ara la Dreamworks recicli alguns dels postulats de la Shaw Brothers per tal de convertir Kung Fu Panda en l'espectacle 3-D de la nova temporada.

La base argumental de Kung Fu Panda és la clàssica del gènere de kung-fu. Un perill amenaça l'existència d'una comunitat –el lleopard s'ha escapat de la presó i promet venjança–, i el més dèbil del grup –l'ós panda– començarà a dur a terme un seguit de proves per enfrontar-se contra el mal. Dreamworks agafa aquesta estructura però amb la intenció de convertir el relat de kung-fu en una mena de conte moralment edificador. Al llarg de la pel·lícula es fa evident una idea principal: el dèbil pot guanyar el poderós sempre que el dèbil tingui força de voluntat i autoestima. Kung Fu Panda es presenta com una diversió per a tota la família en què els combats de kung-fu serveixen per exhibir com la tecnologia 3-D pot donar pas a escenes de ritme vertiginós. La pel·lícula és eficient però en cap cas resulta innovadora, ja que tot resulta massa previsible i el film no és capaç d'oferir els clàssics girs d'enginy que poden tenir els millors productes d'animació com ara Ratatouille. El millor de la cinta és com trenca la credibilitat genètica fent que el panda protagonista sigui fill d'una oca que es dedica a alimentar els seus conciutadans amb un negoci de cocció de fideus.