dimarts, 15 de juliol de 2008
> Ofenses, confidències i mitges paraules
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Aquests dies podem comprovar els maldecaps que du als polítics això que ara anomenen la gestió de la informació. Els costa molt trobar el punt just entre el que s'ha de dir i el que val més callar, entre franquesa i prudència. De vegades parlen d'una manera que es nota molt que amaguen l'ou. És el cas de la regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, en aquest afer de les ferides que va rebre el cap de la Guàrdia Urbana en aquella nit d'eufòria espanyolista destructora. Escarp no ha trobat gens el to. Primer va fer l'efecte que dissimulava alguna vergonya inconfessable. Després, sense aclarir res, s'ha fet l'ofesa i ha pres un to amenaçador. Un error sumat a un altre. Malament rai... Escarp ha callat el que sabia. En canvi, diuen que el director de Comunicació de Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, va enraonar massa, encara que fos a l'orella d'algú. El receptor de la confidència no va dubtar a imprimir-la. Bolaño ha hagut de dimitir i això que semblava ben afermat a Presidència. El caçador caçat. Onze anys al costat de Montilla acaben per un xiuxiueig. Heus aquí un exemple de les conseqüències severes que pot tenir una mala gestió de la informació. Bolaño ha pagat l'error al comptat; Escarp segurament el pagarà a terminis. Aquell xicot de la Vall d'en Bas que ara s'ocupa dels Mossos d'Esquadra ha provocat un incident diplomàtic. Una altra mala gestió de la informació. Boada segurament té més raó que subtilesa. La dimensió que ha pres l'assassinat de Federica a la premsa italiana –aquelles portades al Corriere della Sera i a La Repubblica!– només s'explica per una intenció de distreure el públic de la greu situació política d'Itàlia. Boada va dir això amb franquesa garrotxina i a Itàlia van fer veure que s'enfadaven. Els titulars deien que Catalunya havia ofès Itàlia. Impressionant! Això gairebé ens va emocionar. Catalunya ja semblava un estat capaç d'ofendre'n un altre. Magnífic. Seguint la comèdia, Saura va córrer a presentar excuses, que els italians han acceptat. L'incident ens reconforta.
|
)
