Atesa la volada que cada vegada més ha pres el Manifiesto voldria explicar que a la taula familiar de Nadal parlem català, castellà i a vegades francès, les llengües de les diverses procedències de tres generacions dels membres de la família. Afirmo que tots signaríem un manifiesto a favor del castellà, si el veiéssim en perill, cosa que, segons entenem, no és el cas.Però els promotors del Manifiesto han actuat de mala fe, arrossegant molts ingenus signants que, com nosaltres, no tenen cap inconvenient a sumar-se a favor d'una llengua, sense contraposar-la a una altra. No han tingut en compte que un dels principals actius de Catalunya és la seva diversa procedència ciutadana, societat civil que basa la seva relació en una exemplar tolerància convivencial de dues llengües, amb discriminació positiva de la més dèbil, el català, no el castellà, ús del qual al nostre país augmenta, no disminueix.
Els promotors del Manifiesto han descobert les seves intencions polititzades, ho han fet en ser incapaços de redactar en positiu un document que sumés contra ningú.
