| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 14 de juliol de 2008 > La natura reconquereix l'Estany
La recuperació de zones humides a l'entorn de l'estany de Banyoles ha fer que es puguin tornar a veure a la zona espècies que s'havien perdut fa dècades o que s'hi han detectat per primer copRAMON ESTÉBAN / FOTOS: M. CAMPOS, O. MAS I R. ESTÉBAN. / FOTOS: M. CAMPOS, O. MAS I R. ESTÉBAN. / FOTOS: M. CAMPOS, O. MAS I R. ESTÉBAN. / FOTOS: M. CAMPOS, O. MAS I R. ESTÉBAN.. Banyoles Porqueres Llúdrigues, cabirols, ratpenats, tortugues, aus aquàtiques, gripaus, libèl·lules, papallones... Desenes d'espècies de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i invertebrats s'han acostumat a viure a prop de l'estany de Banyoles des de fa uns pocs anys. És el resultat de la recuperació de zones humides que es va iniciar el 2003, i que el Consorci de l'Estany –integrat pels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació i Medi Ambient-– esgrimeix amb orgull. Però no tot són bones notícies: la millora de les condicions ambientals també ha ajudat que s'adaptin millor a aquest entorn espècies invasores, com ara la tortuga americana.
La vida animal que durant milers d'anys havia existit als entorns humits de l'estany va anar minvant en qüestió de dècades al mateix ritme amb què s'assecava el terreny. Un dels objectius que es va marcar el Consorci de l'Estany quan es va crear, el 2004, va ser recuperar aquells espais humits (amb la creació d'unes llacunes temporànies –s'assequen en determinades èpoques de l'any– al nord i nord-oest de l'estany), l'hàbitat natural d'espècies que havien quedat reduïdes a la condició d'anècdota o, simplement, havien desaparegut. Els fons del programa Life de la UE i la participació de la Fundació Territori i Paisatge, així com la col·laboració de l'associació Limnos, han estat determinants perquè es complissin els objectius, apunten des del Consorci. L'estrella d'aquesta revifalla és sens dubte la tortuga d'estany. En les últimes dues dècades només se n'havia fet una observació. El juny del 2004 es va obtenir el primer senyal de recuperació, en veure'n una a prop de l'església de Porqueres, i aquesta primavera se n'han vist tres més a la llacuna de l'Artiga. La presència de la llúdriga és també un bon símptoma, atès que aquest mamífer exigeix un alt nivell de qualitat ambiental. Mesos enrere es va constatar que n'hi havia perquè se'n van trobar excrements i tot just fa unes setmanes se'n va veure una, cosa que és un fet extraordinari. El cas dels odonats (libèl·lules, conegudes popularment com espiadimonis) i papallones –explica Miquel Campos, tècnic del Consorci– crida molt l'atenció, ja que a l'estany i a la finca de Can Morgat n'han detectat 43 espècies diferents (un 20 per cent de les que hi ha a Catalunya), entre les quals hi ha l'Oxygastra curtisii, que és un dels pocs insectes protegits al nostre país. Pel que fa als ocells, el fet de disposar de més zones humides ha permès que hi comencin a criar aus aquàtiques com la fotja, el morell i el cabusset, i que amfibis que ja eren presents a la zona –la reineta, la granota verda o el gripau corredor, per exemple– ara siguin molt més abundants. Un cas semblant seria el dels ratpenats d'aigua, els cabirols, els teixons i els senglars –la presència dels quals ha motivat la queixa dels pagesos i l'organització de batudes–, que s'han fet molt més visibles. Paral·lelament a aquesta revifalla, però, s'ha produït la introducció d'espècies foranes. D'aquest mostrari exòtic destaca, per la quantitat d'exemplars que hi ha, la tortuga americana, sigui la de Florida (n'hi consten dues subespècies), la mossegadora o la de closca tova. Totes hi han arribat pel mateix sistema: quan es cansen de les mascotes que tenien a casa, els pares o els nens les deixen en llibertat. «S'han adaptat ràpidament, es reprodueixen molt més que les espècies autòctones i s'apoderen del territori», afirmen al Consorci. Regularment es fan captures d'aquestes tortugues, però no es dóna l'abast. A dalt, un tècnic del Consorci de l'Estany sosté un exemplar de tortuga d'estany, una espècie que es creia extingida a la zona. A la seva dreta, una femta de llúdriga, prova de la seva presència a la finca de Can Morgat. Les llúdrigues són molt difícils de veure. A baix a l'esquerra, detall d'un ratpenat d'aigua, una espècie que s'ha detectat a l'entorn de la llacuna de l'Artiga. A baix, a la dreta, una de les llacunes de Can Morgat el febrer del 2007, quan encara no estava plena del tot. A dalt, un tècnic del Consorci de l'Estany sosté un exemplar de tortuga d'estany, una espècie que es creia extingida a la zona. A la seva dreta, una femta de llúdriga, prova de la seva presència a la finca de Can Morgat. Les llúdrigues són molt difícils de veure. A baix a l'esquerra, detall d'un ratpenat d'aigua, una espècie que s'ha detectat a l'entorn de la llacuna de l'Artiga. A baix, a la dreta, una de les llacunes de Can Morgat el febrer del 2007, quan encara no estava plena del tot. A dalt, un tècnic del Consorci de l'Estany sosté un exemplar de tortuga d'estany, una espècie que es creia extingida a la zona. A la seva dreta, una femta de llúdriga, prova de la seva presència a la finca de Can Morgat. Les llúdrigues són molt difícils de veure. A baix a l'esquerra, detall d'un ratpenat d'aigua, una espècie que s'ha detectat a l'entorn de la llacuna de l'Artiga. A baix, a la dreta, una de les llacunes de Can Morgat el febrer del 2007, quan encara no estava plena del tot. A dalt, un tècnic del Consorci de l'Estany sosté un exemplar de tortuga d'estany, una espècie que es creia extingida a la zona. A la seva dreta, una femta de llúdriga, prova de la seva presència a la finca de Can Morgat. Les llúdrigues són molt difícils de veure. A baix a l'esquerra, detall d'un ratpenat d'aigua, una espècie que s'ha detectat a l'entorn de la llacuna de l'Artiga. A baix, a la dreta, una de les llacunes de Can Morgat el febrer del 2007, quan encara no estava plena del tot. |
)
)
)
)
|
Llúdriga. - (Lutra lutra). Consta la seva presència perquè se n'han trobat femtes i fins i tot se n'ha observat una recentment, cosa que és un fet excepcional. Ratpenat d'aigua. - (Myotis daubentoni). Se n'han detectat i capturat. Se n'ha vist caçant a l'estany i a la llacuna de l'Artiga. Tortuga d'estany. - (Emys orbicularis). Es creia extingida a la zona. Aquest any se n'ha vist a les llacunes de can Morgat. Morell xocolater. - (Aythya nyroca) Au que tot just ara s'ha vist per primer cop a la comarca. Fotja. - (Fulica atra). Au que ha començat a nidificar a les llacunes. S'han detectat tres parelles. Libèl·lula fulva. - Espècie d'odonat vulnerable a Catalunya. Gripau corredor. - (Bufo calamita) El nombre d'exemplars ha crescut d'una maneraespectacular. |
 | |||
|