La llei s'aprovarà enmig del debat sobre si ha de prevaldre el descans dels veïns o el dret a gaudir de l'oci i dels actes culturals com ara festes majors i espectacles. Les duríssimes sentències condemnatòries contra el soroll que, en ocasions, han acabat esquitxant els alcaldes d'algunes poblacions per haver atorgat llicències a locals molestos, han provocat que els municipis s'estiguin curant molt en salut i hagin incrementat el zel cap als promotors de l'oci nocturn. Aquesta nova normativa, a punt d'enllestir-se per ser sotmesa a votació al Parlament, vol derivar cap als ajuntaments àmplies potestats perquè puguin determinar quin tipus d'oci s'instal·la als seus límits. La llei permetrà que abordin, a través d'ordenances municipals, els requisits i condicions que hauran de complir els establiments i els espectacles del seu terme. Així, els alcaldes podran prohibir, limitar o restringir-ne la instal·lació –a través del planejament urbanístic–, reclamar determinats requisits constructius, com l'aïllament acústic o serveis de seguretat als locals i a més, si així ho decideix el ple municipal, la possibilitat d'assumir la inspecció i la sanció dels locals.

EVITAR EL JUDICI
Sílvia Requena, del servei jurídic de l'Associació Catalana de Municipis, recorda que fa temps, totes aquestes qüestions quedaven regulades en un reglament que va quedar derogat per franquista. «Era l'anomenada regulació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, i tenia caràcter de bàsica», explica. Ara, la legislació catalana té l'exclusivitat per regular activitats recreatives i la nova llei –que substitueix l'anomenada de policia de l'espectacle– pretén, a més, traspassar àmplies potestats als ajuntaments. Segons Requena, això té una greu conseqüència: «Ara, molts ajuntaments consideren el soroll un atac al dret fonamental del descans i a la integritat física, i això farà que es doni relleu important a la protecció de l'individu. Aleshores, què fem amb les expressions populars?»

La jurista recorda, per exemple, el conflicte veïnal que va suscitar-se a Vilanova i la Geltrú «quan uns veïns, molestos amb la música que s'escolava dels locals de les comparses de carnaval, van aconseguir que l'Ajuntament els expedientés, quan només obren una setmana l'any». Segons Requena, per evitar que els casos acabin amb judici, moltes vegades amb sancions duríssimes, «els ajuntaments estan fent unes concessions que a l'ACM no hi estem d'acord». Perquè, segons ella, la potestat del consistori no ha d'anar més enllà de les llicències dels locals d'oci. No poden regular l'espai públic perquè «on pot entrar el dret i ponderar interessos és en els locals: com s'ha d'insonoritzar, si compleixen amb les condicions de la llicència, etc.», però no en l'espai públic.

POR ENTRE EL SECTOR
Els empresaris de l'oci nocturn tampoc no acaben de veure amb bons ulls aquesta delegació, als ajuntaments, de la potestat de control, inspecció i sanció dels locals. La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm), que també ha participat en les ponències de l'avantprojecte de llei, considera que l'atorgament d'aquestes competències als municipis donaran lloc a la disparitat de criteris entre ajuntaments i localitats i es vulnerarà el dret a la llibertat d'empresa si, finalment, aquesta potestat deriva en la fixació de criteris molt restrictius.