«Sóc mentider i pocavergonya. És important enganyar sempre, i quan es té un fill se li ha d'ensenyar a fer trampes en el joc. També a mentir i a mentir bé. Tothom ho fa, però, no sé per què, socialment està mal vist», començava a argumentar Mariscal en la presentació de la seva tria del mig centenar d'objectes que pel seu disseny li han fet la vida més fàcil. Se li havia preguntat sobre l'excessiva presència de les seves creacions (un 12% del total) i va continuar el discurs dient: «Els polítics en són un bon exemple, perquè són els més mentiders de tots. El mateix Jordi Pujol va posar a tota la seva família en una exposició dels 50 millors catalans per la nació i tot això. Si ell ho fa, per què no ho he de poder fer jo?»
No va ser l'única referència personalitzada del creador que, establert a Barcelona des del 1970, va impulsar el boom del disseny a la ciutat aprofitant el moment de pujança preolímpica. També va qualificar Pasqual Maragall de «tonto», va reincidir sobre Pujol «tontíssim» i va recordar que Mariano Rajoy va «endollar el seu cosí a chupar del bote».
En qualsevol cas, Mariscal té clar que la inclusió de les seves obres (els tamborets Dúplex i Julián, la tela Autopista, la butaca Alessandra, l'escombreta pel vàter Liria i una bossa de paper per a Camper) serveix per posar en evidència les seves obres. «Si parlem d'objectes que han ajudat a canviar i millorar la vida, res del que jo he fet està a l'alçada de la repercussió, vendes o l'interès de les altres peces de l'exposició.»
Mariscal es referia a peces absolutament implantades en la societat actual, com ara els texans Levi's (la peça més antiga, del 1890); les ulleres Ray-Ban Aviator (1937); el Turmix (1943); la cafetera Bialetti (1950); els bolígrafs, encenedors i maquinetes d'afaitar d'un sol ús de Bic (1959, 1973 i 1975, respectivament); el disc compacte (1982); els rellotges Swatch (1983), i els mòbils de Nokia (1996). També a les creacions d'alguns dels grans noms del disseny de l'últim segle, com ara Alvar Aalto, Arne Jacobsen, Rafael Marquina, André Ricard, Ingo Maurer, Milton Glaser, Ron Arad, Philippe Starck, entre d'altres.
Tot i així, de la cinquantena d'objectes que es poden veure a La Capella dins la mostra Bombay Sapphire Design Exhibition, by Javier Mariscal, el comissari es va desfer en elogis cap a la Vespa: «És una cadira molt còmoda que es mou i et porta per tota la ciutat. Notes la lluna plena, l'olor dels pins, el fum negre dels camions, els pits de la noia que t'agrada quan frenes, el seu sorollet... És molt femenina i n'estic molt penjat.»