Han passat trenta anys i «no és el mateix la Casa Gran que el pal de paller , però sí en l'arrel última», va dir Pujol. El president de Convergència va ser el gran protagonista en l'apertura del congrés. Va arrencar llarguíssimes ovacions dels delegats i, tot i la seva enretirada de la política –«ja fa temps que estic acomiadat, per mi mateix», va ironitzar–, va encoratjar la militància a treballar amb «orgull, idees, renovació i lluita de base» perquè el partit –i la federació– recuperi el govern de la Generalitat.

Pujol va defensar que Convergència ha de tenir la «vocació» per liderar el país: «Catalunya necessita una acció molt enèrgica que només pot fer CDC, i CiU, perquè els altres tenen altres cabòries», va etzibar en referència al tripartit de Montilla.

«NO FER EL RIDÍCUL»
L'expresident de la Generalitat va alertar que un alt dirigent del PSOE li va dir fa poc que els catalans «fan el ridícul cada dos per tres», amb una imatge de «desconcert» que afavoreix «l'ofensiva d'Espanya». Va contraposar aquesta sensació amb «el prestigi, l'autoestima i el respecte» amb CiU en el govern. De passada, va reivindicar l'aportació a l'estat del benestar malgrat l'etiqueta de partit de dretes, i també el rol de Mas per «salvar» l'Estatut, malgrat el retret freqüent que CDC «no és prou nacionalista». En la defensa d'un partit ampli, el president va demanar «respecte intern» perquè tothom s'hi senti còmode: «Sumar i no restar, fer i no desfer, construir i no destruir», va dir, en una clara aposta per la solidesa de la federació.

PRENDRE RISCOS
Durant el discurs, Pujol també va demanar a CDC «vocació de país, però no d'ocupar el poder» i «patriotisme» per assumir riscos com ara «negociar amb el PSOE dels GAL i Roldán la immersió lingüística» o, amb el PP, un finançament sense el qual «a les arques de la Generalitat només hi hauria teranyines».