L a Generalitat està cometent una campanya en què ens aconsella que posem l'aire condicionat a 25º. Què més vindrà? Ens diran a quants graus reescalfar el menjar al microones? Quants glaçons s'han de posar al gintònic? Quanta estona es pot escoltar música amb auriculars? Cada quant cal pintar les parets? És de savis acceptar consells, però només quan ens en donem els uns als altres; quan és l'administració la que ho fa, se'n diuen consignes i tard o d'hora serveixen perquè vingui un comissari polític a castigar els desafectes al règim que no compleixen.

La democràcia, que no és un bon sistema però sí és més bo que qualsevol altre imaginable, es fonamenta en coses tan delicades com que tothom és innocent fins que es demostra el contrari o que els representants hi són per complir el mandat dels ciutadans, no per fer-los passar per cap adreçador. Es nota que, rere això que en diuen polítiques socials –ja abandonat el terme estat del benestar, que li ve molt gros a aquest país–, sobreviuen, mal dissimulats, els impulsos que van portar a les ideologies totalitàries del segle XX: l'afició a la intromissió burocràtica, a l'enginyeria social, a crear un home nou... i ja comença a ser hora de dir que parin; que hi són, que els paguem, perquè ens administrin alguns afers, entre els quals no hi ha la virtut individual.

Que no ens vulguin fer millors. Som com som –més pulcres o més deixats, més pencaires o més ganduls–, i si volem canviar, és cosa nostra, no d'ells.