L'inici de les vacances escolars converteix en notícia la dificultat que suposa per a les famílies l'ocupació dels fills els mesos d'estiu. Sovint es parla de la durada de les vacances. Aquest any s'ha debatut sobre el preu de les colònies i els casals d'estiu. Les entitats socials ens centrem en la importància educativa que té per al desenvolupament dels infants i adolescents un bon ús del seu temps lliure. Sovint, però, tots oblidem reflexionar sobre la funció preventiva de l'educació en el lleure.

Vespre d'un dia laborable del mes de juliol, urgències de la unitat de cremats de l'hospital de la Vall d'Hebron. A causa de l'accident d'un familiar comparteixo una bona estona amb una mare angoixada que ha portat el seu fill cremat pel sol. M'explica que per raons laborals és fora de casa de les vuit del matí a les nou del vespre. Sembla que viu sola amb dos fills. El gran té 14 anys. La mare se sent obligada, tot i la mala consciència del moment, a deixar-lo anar habitualment amb amics a les piscines de Can Dragó: «Abans, quan era més petit, l'hi portava l'avi i jo no havia de patir. Però amb 14 anys...» Estava veritablement angoixada: «Li he donat crema, d'una protecció de 30, he insistit que se la posés, però clar, enjogassat amb els amics...» Surt el noi amb diversos sanitaris. Les cremades són importants, però es recuperarà. La mare s'emporta un bon advertiment de la metgessa sobre la necessitat de posar crema protectora al fill abans d'anar a la piscina mentre ella mira a terra culpabilitzant-se.

No es tracta de demanar recursos a la conselleria de Salut per tal d'evitar aglomeracions a les urgències durant els mesos d'estiu. Més aviat es tracta de demanar a la societat que prengui consciència del que ens juguem amb el temps lliure dels fills. L'equació formada per la inconsciència de l'edat, molt de temps lliure del noi, i la colla, on la pressió del grup els pot portar a actuar amb no gaire racionalitat, pot tenir resultats preocupants.

L'acompanyament madur d'uns educadors i educadores, que han reflexionat sobre la seva funció i que suposen un model molt més proper generacionalment que el de pares, mares i professorat, és el millor instrument preventiu.

Les entitats socials que fomenten l'educació no formal hauríem de poder arribar a universalitzar el nostre abast sobre la població infantil i adolescent. És un risc tants i tants nois i noies sols durant l'estiu. És fonamental fer accessibles les colònies, els campaments i els casals d'estiu a totes les famílies que ho necessitin. Les diferències socioeconòmiques es constaten molt més en l'oci que en el treball, a l'estiu que durant el curs escolar.