Hores abans que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, definís per fi la situació econòmica com una «crisi», el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, s'havia tret de la màniga un suposat pla amb el qual el consum de petroli baixarà un 10% en dos anys. Zapatero es resistia a parlar de crisi perquè, diu, la seva obligació és fer missatges de confiança i utilitzava circumloquis amb la il·lusió que no dient la paraula ningú seria pessimista malgrat l'allau de dades negatives. Vist que la superstició de no dir crisi no ha servit per a res, s'accepta, però continua el costum de vendre fum: contra la «desacceleració accelerada», congelació de sous d'alts càrrecs; contra la crisi, un pla energètic inversemblant.

Sebastián, que no ha donat gairebé pistes sobre la suposada panacea, afirma que no es tracta d'una improvisació, però és difícil de creure. Perquè recorda l'estafa del motor d'aigua o l'enganyifa de la fusió freda anunciar que es té la manera de rebaixar tant el consum d'energia, tenint en compte que aquestes mesures fantasma han de complementar el nou de trinca pla d'estalvi i eficiència energètica 2008-2012, successor del del període 2004-2007. Molta casualitat serà que la fórmula màgica que no s'ha trobat en cinc anys es trobi just ara.

El que pot acabar passant és que resulti que les disputes sobre dur o no corbata entre el president del Congrés i els ministres Sebastián i Corbacho no eren una maniobra de distracció, sinó que formaven part del pla. Ahir, el ministre d'Indústria va avançar que una de les mesures del pla complementari és demanar a les superfícies comercials que abaixin el volum de l'aire condicionat, de manera que els compradors hagin de fer el petit sacrifici d'haver de renunciar a circular sense corbata. Tot un pla, que farà tremolar l'OPEP.