dimecres, 9 de juliol de 2008
> 100 quilòmetres dret
de set en set
JOAN VENTURA.
Sempre he defensat que el tren és el mitjà més còmode per viatjar. Permet llegir, dormir i trobar amics, coneguts i saludats. En els darrers temps, faig sovint el trajecte entre Girona i Barcelona, i llevat d'algun retard a la xafogosa estació de Gràcia, el viatge és més un plaer que no pas un malson. Probablement havia tingut sort i només havia acumulat endarreriments tolerables. La setmana passada ja vaig veure que l'augment del nombre de turistes feia que el tren anés atapeït i no vaig haver d'anar dret de miracle. Però ahir al matí quan pujava al vagó (ara entenc les presses –que voregen la mala educació– de la gent per pujar-hi) ja no hi havia lloc, ni tan sols vaig poder dir a ningú que fes el favor de treure la maleta que volia seure, no, vaig fer els cent quilòmetres a peu dret com desenes de persones més –grans, joves i xics–, entre els quals molts estrangers, que es deuen emportar una patètica imatge del funcionament del transport públic i del perill que representa. És incomprensible que la direcció de Renfe no faci cap esforç per preveure l'ocupació del Catalunya Expres que va de Figueres a Barcelona, parant a Girona, Caldes, Sils i Sant Celoni. Curiosament, el revisor no passa mai en aquesta mena de situacions, i és una llàstima perquè estava emprenyat i no li volia ensenyar el bitllet si no ens garantia un seient. Ara m'estic mentalitzant per l'espera a l'estació de Gràcia, irrespirable i insuportable en aquesta època. Una altra vergonya.
|
