Entrar a la farmàcia, i més si és plena de gent, és una experiència cada cop més interessant, en especial per a qui és trapasser. Encara que els clients que van primers, en el moment de ser atesos, parlin amb veu baixa, difícilment eviten que la resta sapiguem dels seus tropells de salut, o que el nen ha tornat a agafar polls, o del marit que ronca desaforadament. De manera que sempre en surts ben informat i havent après dels maldecaps dels altres, i també dels seus gustos i aficions, perquè la gamma de productes que ven l'apotecari és cada cop més àmplia i això et posa al corrent de temes ben diversos, des dels problemes del teu veí d'escala amb el mal alè, fins com funciona el darrer model de vibrador, amb indicacions de com es col·loca, com s'atura... Una veritable escola de la vida.

Avui que es parla tant del dret a la intimitat, sorprèn que el gremi farmacèutic no hi sigui més sensible i no organitzi les botigues de manera que els clients no haguem de declarar sobre aspectes personals davant de coneguts i desconeguts situats a mig metre de distància amb les orelles més o menys parades. Els xafarders ens ho passem bé, és clar, però només fins que ens toca confessar a nosaltres. Seran capaços els farmacèutics, com a mínim, de pintar alguna ratlla a terra rere la qual fer esperar el torn? Mentre no es decideixen continuarem aprenent, i deixant passar els que havien entrat darrere nostre, sobretot si són coneguts.