Tot va anar com una seda i ni tan sols la calor que feia ahir a Terrassa va poder fer la guitza a una actuació on tothom va quedar ben satisfet.

Comencem pels Minyons, que van engegar la seva actuació amb un tres de nou folrat molt maco i amb una important millora respecte del tres de nou bellugadís que van descarregar a Sant Cugat. La diada era favorable als de Lluís Mayolas, però el principal repte era a la segona ronda. L'objectiu del dia era descarregar el seu primer quatre de nou folrat de la temporada. Tot i que el peu propi era un pèl just, el castell es va alçar ferm i només va haver de patir una mica en la descarregada. La bona feina del folre i unes mides idònies van donar fruits. La tercera ronda també es plantejava complicada per als Minyons: després de la caiguda recent del cinc de vuit a Sant Cugat, se les tornaven a veure amb el mateix castell. Aquest cop, però, el castell va pujar bé i, tot i el bellugueig constant, no va perillar en cap moment. La feina estava feta, però van voler rubricar-la amb un pilar de sis que sí que van haver de suar amb escreix. «Estem contents, la colla ha agafat molta vida», valorava, satisfet, Mayolas, cap de la colla malva. No exagerava, s'acabaven d'embutxacar la primera tripleta màgica de la temporada.

LA VELLA, A BON RITME

El que també va quedar clar en la diada d'ahir és que l'actuació de Sant Joan de la Vella no va ser un miratge i que els rosats van a totes. El seu principal castell va ser un tres de nou amb folre amb molt bones mides i amb el repte afegit d'haver d'arrossegar els efectius necessaris tan lluny de Valls. Van tancar amb un quatre de vuit, el pilar que cada cop agafen millor, i amb un dos de vuit amb folre, que tot i ser el castell teòricament més fàcil va ser el que més problemes els va donar. El final no podia ser millor: un impressionant pilar de set amb folre que de ben segur els donarà més d'una alegria aquesta temporada.

Va ser un dia daurat també per als Castellers de Terrassa. En una demostració de coratge van descarregar el seu primer quatre de vuit de l'any, un castell que va perillar en tot moment però que es van embutxacar enmig de l'esclat d'alegria turquesa. També van estrenar el dos de set, amb un cinc de set com a colofó.