Els passadissos de l'hotel Barceló-Sants eren plens de gom a gom. Els compromissaris parlaven, debatien i, fins i tot, negociaven el vot a última hora. Fins aquí, tot normal. Però ahir una minoria –petits grups que es proclamaven sireristes o nebreristes– esperava el desembarcament de la plana major del carrer Gènova per mostrar el rebuig a la seva intromissió en el procés precongressual.

Ana Mato, la intercessora estatal perquè Sirera i Fernández Díaz donessin suport a la llista d'Alícia Sánchez-Camacho, va centrar la major part dels xiulets, per bé que els va restar importància com a expressió de la «pluralitat» del PP a Catalunya. Els crítics van acabar increpats per altres compromissaris que els retreien el comportament. I les aigües finalment es van calmar. Un alt dirigent dels populars, però, va exclamar-se amb sornegueria: «Cony, això sembla Esquerra Republicana!» Un compromissari guarnit amb la samarreta de la selecció estatal de futbol contribuïa a esvair dubtes.

Enmig de l'ambient calent i calorós –l'aire condicionat del recinte es va espatllar–, les candidates van preferir amagar-se i evitar el contacte durant una jornada tan agitada que els militants més veterans no en recordaven cap com aquesta. Per contra, Alberto Fernández Díaz, Dolors Montserrat, Xavier García Albiol i Carina Mejías es deixaven veure entre la claca popular.

SIRERA, «DISCIPLINAT»
En el comiat de la presidència, Daniel Sirera no va estalviar-se una diatriba sense destinatari explícit –tot i que coincidia amb la crítica que dilluns havia llançat contra Fernández Díaz–. Sirera va demanar deixar «els enfrontaments i les lluites caïnites». I en l'adéu «amb la consciència tranquil·la» va prometre, com «un dels militants més disciplinats», treballar per un PP en què «no hi sobra ningú».