La necessitat d'haver de guardar el material pirotècnic a casa també provoca algunes anècdotes o conflictes de tipus domèstic entre els membres de les colles, sobretot gent jove que encara viu amb els pares. Un exemple és el de l'Àstrid, diable de les Corts, que explica que a ella li ha tocat fer-se càrrec dels excedents perquè a casa seva no fuma ningú. L'Àstrid admet que guarda els petards en una caixa a l'armari de la seva habitació i, tot i remarcar que «el material pirotècnic no s'encén sol», haver de dormir amb aquests productes a prop li produeix una sensació d'intranquil·litat.

Un altre exemple és el de l'Oriol, dels diables de la Barceloneta, a la mare del qual, segons afirma, no li fa gens de gràcia quan el veu aparèixer amb les carretilles que han sobrat de l'últim correfoc i que serviran per alleugerir la factura de la pròxima festa en què participarà la colla. La Margarida, d'una colla del Poble Sec, treu ferro al fet d'haver d'endur-se ocasionalment a casa seva petites quantitats de material pirotècnic: «Si et sobren 30 o 50 carretilles, les guardes a casa; són com un tro petit. Són més perillosos els petards que fa servir la gent a la revetlla de Sant Joan», afirma.