Fecsa Endesa acabarà en una setmana el desballestament d'una vuitantena de torres elèctriques al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac d'un tram d'uns 20 quilòmetres de la primera línia amb voltatge de 120-132 kV d'Europa, coneguda com la línia de la Seira, que es va construir el 1917. Aquesta línia estava en desús des de feia anys i va ser construïda per Catalana de Gas y Electricidad, unint la central elèctrica aragonesa de Seira amb la de Sant Adrià del Besòs passant per diversos municipis fins a completar 225 quilòmetres.

La companyia va mostrar ahir els treballs aeris de desballestament de les torres del tram que passa per Terrassa, Vacarisses i Rellinars després d'haver començat a retirar els 50 quilòmetres de cable ara farà un mes i de treure algunes torres aprofitant alguns dels camins existents del parc natural. Des de la urbanització dels Caus, a cavall entre Terrassa i Vacarisses, polítics i tècnics dels dos ajuntaments i responsables de la companyia van poder seguir les evolucions d'un helicòpter que s'anava emportant per parts les diverses torres properes del total de 80 que s'han arribat a desmuntar: 35 situades entre la massa boscosa de Terrassa, 31 a la de Rellinars i 14 a la de Vacarisses.

El director d'Endesa de la zona del Vallès Occidental, l'Oriental i del Maresme, Alexandre Fàbregas, explicava que els treballs per completar el desballestament en aquest tram s'acabaran la setmana que ve i que la intenció de la companyia és continuar els treballs de desmuntatge de tota la línia cap a Sant Vicenç de Castellet, ja que continua cap a Manresa, Tremp i Perarrua.

La retirada d'aquesta històrica línia ha estat finançada en part per les obres del quart cinturó o ronda del Vallès que el Ministeri de Foment està executant entre Terrassa i Viladecavalls. Fàbregas va afegir que algunes de les torres estan fetes amb coure, un material car i buscat, i que es recuperarà i «reinvertirà» en altres infraestructures. Els treballs també comporten l'eliminació de 358.000 quilos de residus sòlids. Tant Fàbregas com l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, van coincidir en la necessitat d'«alliberar el territori d'una línia obsoleta» i recuperar el paisatge d'un espai natural.