Als despatxos dels arquitectes del Camp de Tarragona han entrat, aquest any, un 63% menys de projectes. En total, se n'han projectat 1.963. La falta de compradors i la sobreoferta dels promotors no ha frenat, però, l'activitat: la població del Camp és el 8% de la catalana, però el nombre d'habitatges projectats són el 13,7% del total nacional. A les Terres de l'Ebre la situació és similar: el 2,5% de la població i el 5,72% dels projectats. Concretament 819 unitats. El descens a les Terres de l'Ebre –on l'obra nova ha crescut molt en els darrers anys– és el més gran de tot el país, el 81%.

La comarca on la sotragada és més forta és la Ribera d'Ebre (-91%), un percentatge similar a la del Baix Ebre (-89%). La que millor ha aguantat de les comarques ebrenques és la Terra Alta. Pel que fa a les comarques del Camp, el nombre més baix d'habitatges projectats correspon al Baix Penedès (-78%), dos punts més avall que la Conca de Barberà. Al Baix Camp i al Priorat la davallada se situa sobre el 70%, mentre que on ha estat inusualment lleugera –pel context del país– és al Tarragonès, on ha caigut d'un 38%.

A la ciutat de Tarragona, però, el descens se situa en el 74%, i la majoria de la caiguda correspon a obra nova. S'hi han projectat 151 habitatges, el 89% de nova construcció. Per comparació, el primer semestre del 2005 –l'any que va marcar la punta del boom de la construcció– en van ser 733.

El cas més sorprenent, tenint en compte la població, és Torredembarra, on s'han seguit projectant cases. Concretament, l'augment ha estat del 270%, amb 356 habitatges.

Els municipis costaners són, en línies generals, els que més han mantingut l'activitat. L'excepció és Reus, que se situa en el segon lloc del rànquing del Camp, amb 271 habitatges projectats, encara que el percentatge és la meitat respecte del primer semestre del 2007. En tercer lloc, hi ha Salou, amb 182 habitatges, i Tarragona queda en quart lloc. Hi ha casos força cridaners, com els d'Alforja, que ha passat de dos projectes a 42. I Sarral, a l'onzè lloc del Camp en nombre d'habitatges, també 42.

MENYS REFORMES
Si la reforma d'edificis i la promoció pública han de ser el flotador del sector, la segona s'ha incrementat, però amb un gran parc d'habitatges nous per vendre, la rehabilitació continua sent l'assignatura pendent del país. La seva importància relativa ha augmentat, però encara suposen el 5% del total. Sols se n'han projectat 99, un 54% menys (a la ciutat de Tarragona, el 75% menys). Els adossats i aïllats continuen en el pendent dels darrers anys, amb descensos del 80% i el 65%, respectivament. La majoria d'habitatges projectats són els pisos, un 80% del total.