| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 26 d'abril de 2024


dijous, 3 de juliol de 2008
>

La davallada en habitatges projectats arriba al 72,9% el primer semestre

A Salt, els arquitectes només han visat una casa en sis mesos i a Girona el descens és d'un 92%

MÒNICA CABRUJA. Girona
La davallada del nombre d'habitatges projectats s'accentua cada cop més. A les comarques gironines el descens és d'un 72,9%. Del gener al juny se n'han projectat 2.052, i durant el mateix període de l'any passat van ser 7.562, segons dades fetes públiques ahir pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). El darrer informe posa de manifest casos espectaculars, com ara el de Salt, on els arquitectes només han visat una casa durant el primer trimestre de l'any, quan aquest municipi s'havia situat l'any passat entre els deu primers de la demarcació en nombre. A la ciutat de Girona, el descens arriba a un 92%, amb 43 habitatges projectats.


Els habitatges projectats són una radiografia del que pot passar en el sector de la construcció en un termini d'uns dos anys. Les dades facilitades ahir posen de manifest que la davallada és més forta del que es preveia. Al conjunt de Catalunya és d'un 71,6%, amb un total de 14.330 habitatges projectats del gener al juny, mentre que el primer semestre del 2.007 eren 50.500. Concretament a les comarques de Girona la caiguda és d'un del 72,9%. Les dades actuals són similars a les de l'any 1993.

El Gironès és la comarca de la demarcació que té un descens més important, d'un 81%. El secretari del Col·legi d'Arquitectes a Girona, Frederic Cabré, va fer referència ahir, durant la presentació de l'informe, al cas de Salt, on s'ha passat de 198 habitatges projectats el primer semestre del 2007 a un durant el primer semestre del 2008. Hi ha altres casos que destaquen, com ara Llagostera, que ha passat de 101 a 6. A la ciutat de Girona, el descens ha estat d'un 92%, amb 43 habitatges projectats, mentre que durant el primer semestre del 2007 van ser 559. El secretari del COAC va destacar que la ciutat de Girona ha esgotat pràcticament el sòl urbanitzable i, segons va afegir, a les zones de l'Avellaneda i el Mas Marroch «s'ha aturat (per ara) el creixement» ja que s'han convertit en àrees residencials estratègiques (ARES), un nou model urbanístic que permet guanyar més superfície per fer habitatge, la meitat del qual serà de protecció oficial.

En rànquing de poblacions on s'han projectat més habitatges del gener al juny està encapçalat per Blanes, amb 134; seguit de Castell-Platja d'Aro, amb 122, i de Lloret de Mar, amb 116. La comarca gironina on el descens d'habitatges projectats és menor és la Cerdanya, amb una disminució d'un 47%.

Dels 2.052 habitatges projectats a la demarcació, 1.817 són d'obra nova i la resta, reformes. El nombre dels de reforma ha baixat un 41,1%, però la seva importància relativa en relació amb el conjunt ha augmentat, i durant el primer semestre van suposar l'11,4% del total. Pel que fa a la tipologia, 1.315 dels habitatges projectats són col·lectius (pisos); 349, cases en filera, i 388, habitatges aïllats. Els més afectats per la baixada són els col·lectius (un 76,8% menys).

El secretari del COAC a Girona va destacar ahir que el sector de la construcció està vivint «una forta frenada», tot i que creu que la situació «tocarà fons» el 2009. Segons Cabré, Catalunya té alguns avantatges en relació amb altres zones de l'Estat, perquè hi ha menys habitatges en estoc. En concret, uns 30.000 habitatges sense vendre, dels quals aproximadament un 14% serien a les comarques de Girona. Cabré també va indicar que algunes de les mesures que impulsa l'administració en habitatge poden afavorir la recuperació.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Retallada de plantilla al col·legi

>A la ciutat de Girona s'han projectat un 92% menys d'habitatges

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.