dijous, 3 de juliol de 2008
> Sarkozy i la misèria del món
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Fa l'efecte que, en aquesta segona meitat de l'any, el president francès Nicolas Sarkozy tindrà encara més protagonisme en el relat informatiu quotidià. En aquest semestre, França presideix la Unió Europea i, des del primer dia, és evident que Sarkozy s'ha proposat que es parli d'ell, de les seves idees i projectes. Fins al 30 de juny qui presidia la UE era Eslovènia. Algú sap com es diu el president d'Eslovènia? Res a veure amb la vistosa i sorollosa política d'imatge de Sarkozy. Ell és un home de dretes que vol ser el president de tots –sempre de tots els francesos i ara de tots els europeus– i per això està disposat a combinar les propostes netament dretanes, expressades fins i tot amb un llenguatge a l'estil de Le Pen, amb projectes d'aparença més progressista, sobretot en matèria de medi ambient. Fa força angúnia sentir el president d'Europa que diu, tot parlant de la normativa aprovada fa poc sobre control de la immigració i expulsió d'estrangers indocumentats, que «França o Europa no acceptaran tota la misèria del món». És un llenguatge desagradable, que conté un to de menyspreu, però, desenganyem-nos, també s'ha de dir que és el que espera escoltar molts ciutadans de la UE. En un sentit transversal, a més, des de les classes treballadores fins a les més benestants. Això ho saben Berlusconi i Sarkozy, que, amb aquestes estridències, complauen els qui tenen por de la immigració. I de la por neix la intolerància. A l'altre plat de la balança, Sarkozy vol rebaixar l'IVA dels productes ecològics i, amb la perspectiva del 2020, arribar a un compromís per reduir, a la UE, els gasos d'efecte hivernacle. Fa uns mesos, George Bush es va convertir a l'ecologisme de dretes i va crear això que ara se'n diu una tendència. Sarkozy no ha tardat a afegir-s'hi. No podia ser altrament. A més d'aquests aspectes, l'erràtica trajectòria del Tractat de Lisboa també provocarà maldecaps a Sarkozy. Ell, tan partidari d'un tractat que no hi ha manera d'enllestir. Quan no són els irlandesos, són els polonesos, els que fan la llesca. Ai, Europa, Europa!
|
)
