| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 3 de juliol de 2008 > El Consell Escolar rebutja de nou l'escolarització obligatòria als 3 anys
El dictamen de l'organisme a la llei d'educació també proposa eliminar els capítols de sancionsMARCEL BARRERA. Barcelona El Departament d'Educació s'està quedant sol en la defensa de l'escolarització obligatòria a partir dels tres anys. El Consell Escolar, l'organisme que representa la comunitat educativa, rebutja, en el dictamen que ha elaborat sobre l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC), que s'avanci dels sis als tres anys l'edat amb la qual els nens han d'anar a l'escola. «El segon cicle d'educació infantil ha de ser d'oferta universal, però no obligatòria», assenyala l'informe del consell, que el mes de març ja s'havia mostrat contrari a la proposta del Departament d'Educació, quan va estudiar el document de bases.
Abans que l'avantprojecte de reforma educativa sigui aprovat pel govern català, tot apunta que aquest mes de juliol el Departament d'Educació haurà de valorar si accepta o no algunes de les recomanacions del Consell Escolar de Catalunya, en què demana que no s'obligui les famílies a portar els nens a l'escola amb tres anys. Alguns experts han assenyalat en els últims mesos que si finalment prospera la proposta d'Educació, Catalunya serà l'únic país del món en què serà un imperatiu escolaritzar els nens en edats tan prematures. En els últims mesos, la federació de pares Fapac ha rectificat la seva posició inicial, a favor de la proposta d'Educació, i finalment ha acabat presentant una al·legació en contra. En les entrevistes que ha tingut en els últims mesos el conseller Maragall, la federació de pares Fapel i la diputada de CiU Irene Rigau també han expressat la seva oposició a la proposta que Educació defensa, perquè d'aquesta manera es podran escolaritzar els alumnes de famílies desafavorides. Davant les crítiques que va provocar quan la proposta es va plantejar en el document de bases de la LEC, el conseller va dir que la llei establiria algunes «excepcions». La iniciativa de fer obligatòria l'escolarització als tres anys també planteja alguns dubtes legals, ja que la Llei orgànica d'educació (LOE) estableix que portar els nens de tres a cinc anys a l'escola és «voluntari». El dictamen del Consell Escolar, que previsiblement s'aprovarà el pròxim dilluns dia 7, també proposa eliminar el títol IX de l'avantprojecte, el que fa referència a les mesures correctores i sancions adreçades als alumnes indisciplinats. En aquest títol es defineixen les conductes «greument perjudicials per a la convivència» i s'enumeren les sancions que podran tenir els alumnes; com ara la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars, el canvi de grup o de classe de l'alumne, o fins i tot la inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre educatiu. També s'estableix que l'alumne ha de reparar o restituir el material o les instal·lacions de l'escola que faci malbé «intencionadament o per negligència». El Consell Escolar proposa que un desplegament posterior de la llei «reguli les circumstàncies» per a l'aplicació de les sancions, el procediment i els òrgans competents per aplicar-les i que de manera general, mai concreta, es faci referència al règim disciplinari. El dictamen també considera que ha de ser el departament d'Educació que digui com s'han de tractar les llengües a l'escola i que els projectes lingüístics –que Educació va voler fer servir per obligar a fer la tercera hora de castellà– no s'haurien de deixar «a instàncies de cada centre». L'informe és també un reflex de la divisió que hi ha hagut entre els consellers respecte a la proposta de la LEC, que els ajuntaments siguin els administradors educatius i assumeixin més competències. «Preocupa la fragmentació que es pot produir, perquè les actuacions dels diversos municipis poden ser diferents i generar desigualtats», diu l'informe, que també assenyala que la llei «ha de garantir la gratuïtat de l'ensenyament obligatori, perquè fins ara no ha estat així», i que es pot produir una «contradicció» quan s'afirma el respecte al dret dels pares que els fills rebin formació religiosa i moral i a la vegada s'assenyali la possibilitat que entrin a un centre «sense que sigui el de preferència». D'altra banda, el dictament dóna suport a l'avaluació als mestres i als centres educatius, l'autonomia de les escoles, el paper dels equips directius, els nous cossos docents i la carrera docent, aspectes que el Departament d'Educació sempre ha considerat clau per tirar endavant la reforma educativa. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|