dimecres, 2 de juliol de 2008
> El futbol, la bena que ho tapa tot
JOSEP RAMON GREGORI. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL).
No faré pas el comentari fàcil i de ressentiment que vull que perdi la selecció espanyola ja que no sóc un seguidor aferrissat, visceral i embogit d'aquest esport ple de contractes desorbitats que contrasten amb les penúries que pateixen la majoria dels mortals. Tampoc començaré amb la canterella que aquesta selecció no em representa, però és just alegrar-se per la bellesa d'un bon partit de futbol. Demano, això sí, que no s'aprofiti un esport, només un esport, per fer proclames nacionalistes i manipular els sentiments de les nacionalitats que conformen l'Estat espanyol. Aquells qui no ens sentim espanyols com ells volen respectem i ens alegrem de les alegries dels altres perquè cal ser generosos, però que no ens fiquin, sisplau, a tots, com un ramats de xais, en una disbauxa esportiva que amaga –com en altres èpoques fosques i de trist record– les misèries quotidianes com la precarietat laboral, els preus desorbitats de l'habitatge, la injustícia mundial que colpeja amb guerres moltes parts del nostre món. A aquests darrers, no els importa la febre o histèria futbolista com un petit estimulant que alleuja la duresa de cada dia. No vull pas continuar amb els tòpics que tot ho difuminen; que si mai no permetran que tinguem seleccions pròpies, que no reconeixen la pluralitat de l'Estat, però també voldria que en aquests esports que són més que esports i que intenten unir i amagar a força de sentiments exacerbats, il·lògics, de llençols de banderes mullades amb oceans d'alcohol, fossin només una alegria merescuda per un bon joc d'un equip de jugadors que també han de representar la pluralitat nacional i no aplegar-nos a la força amb unes manifestacions que van més enllà de l'àmbit esportiu.
|
