Cada sis mesos, des del juny del 1985, la Societat de Taxació ofereix un balanç referencial sobre els alts i baixos del mercat immobiliari, i des de llavors, només en cinc ocasions havia registrat un estancament del preu de l'habitatge a Barcelona; l'últim, el juny del 1997, fa onze anys. Però mai havia detectat una baixada, com ha fet ara. La dada confirma la tendència a la baixa ja detectada al desembre, quan la pujada semestral va ser d'un 2%, la més baixa en una dècada. Si el que tenim en compte és l'increment internanual, els encara estratosfèrics 4.527 euros per metre quadrat que costa un pis de mitjana a la capital catalana suposen una pujada d'un 1,6% respecte dels 4.454 que es pagaven fa un any, un percentatge molt per sota del 5,1% en què s'ha situat l'IPC harmonitzat del juny.

La caiguda es concentra en dos dels districtes més barats i un dels més cars. Els barats –tot i que no tant com Sant Andreu, amb 4.141 euros per m², i sobretot Nou Barris, amb 3.984 euros per m²– són Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. En aquest últim els preus cauen un 3,4% i se situen en 4.264 euros per m², però és el primer el que registra la davallada més marcada, caient un 4,5%, i situant-se en 4.173 euros per m² de mitjana. L'altre districte on cauen els preus és les Corts, que manté la tendència a la baixa iniciada el juny de l'any passat i que ara registra una davallada del 4,1%, tot i que continua sent, amb els seus 4.897 euros per m², el tercer més car. Encara està lluny, malgrat tot, dels 7.160 euros per m² que cal pagar a Sarrià-Sant Gervasi, que, tot i ser a molta distància la zona més cara, i com si la crisi immobiliària no l'afectés, és també on més pugen els preus: ni més ni menys que 6,3 punts percentuals en sis mesos.