El 14 de desembre del 1990, en plena campanya de Bush pare per atacar l'Iraq, la monarquia alauita es va definir a favor dels americans. Aquest fet va provocar una gran indignació entre la població. Jo en aquell moment estudiava en un institut de Tànger. Ens vam reunir molts estudiants i vam organitzar una concentració davant de l'institut amb pancartes i lemes que deien «fora la hipocresia dels dirigents», amb una fletxa que assenyalava la fotografia de Hassan II. La concentració va durar pocs minuts, van venir els gossos del rei i van començar a carregar contra els estudiants, i uns quants d'ells van acabar detinguts i empresonats amb penes d'un i dos anys. L'acusació era d'atemptat contra la persona del rei, que segons la Constitució marroquina és una figura sagrada i immaculada.

Divuit anys després, en un país que es diu Catalunya, sota el poder de l'Estat espanyol, i aquí, a Girona, dos joves van cremar una fotografia del rei Joan Carles expressant el seu rebuig a la monarquia en una visita del rei a la ciutat. Dies després van ser detinguts i citats a declarar a l'Audiencia Nacional, un jutjat d'excepció. Una setmana després, en solidaritat amb aquests joves, i expressant també el rebuig a la monarquia, diverses persones més van cremar fotocòpies amb la fotografia del rei. Algunes d'aquestes persones també van ser citades a declarar davant de l'Audiencia Nacional. En aquest cas, l'acusació és d'injúries a la corona espanyola.

Diuen que les comparacions són odioses, però no puc evitar de fer-ne. Assenyalar que un rei és hipòcrita o cremar-ne una foto no pot ser de cap de les maneres un motiu de tant d'escàndol mediàtic, i encara menys de tanta repressió: detencions, embargaments, condemnes... Que això passés al Marroc fa 18 anys, no ens estranyaria perquè ho contextualitzaríem en un règim no democràtic i amb una manca evident de drets i de llibertats, i, en tot cas, ens escandalitzaríem per les accions repressives de governs de països aliens al nostre.

Però això ha passat a Girona l'any 2008, en un context de presumpta democràcia i de plenes llibertats.

I són precisament aquests aspectes de fons, democràcia, drets i llibertats, els que hi ha en joc, i no unes tristes fotocòpies cremades. Les persones que cremaven les fotos, ho feien per defensar, justament, uns drets i llibertats, individuals i col·lectius, davant una institució per definició antidemocràtica. Però l'Audiencia Nacional ja s'ha encarregat ràpidament de recordar-nos que no gaudim de determinats drets i que cal continuar-los reivindicant. Com fa 18 anys al Marroc de Hassan II. De la mateixa manera que els estudiants d'un institut de Tànger amb 16 anys van acabar a les presons per haver-se manifestat contra un rei, dues noies d'un institut de Tarragona havien de comparèixer a l'Audiencia Nacional pel fet d'haver penjat cartells en solidaritat amb la campanya dels encausats per la crema de fotos del monarca.

Demà, dimarts, 1 de juliol, en Jaume i l'Enric, els dos joves encausats, aniran a Madrid acompanyats pels solidaris, per repetir un judici en què se'ls va negar el dret a declarar en català. Després, no se sap quan, hi anirem la resta. Sabem que està tot dat i beneït, però s'hi ha d'anar per rebutjar aquesta monarquia i totes les monarquies del món. Pel que representen, per defensar les llibertats individuals i col·lectives, i per dir als senyors de Madrid i als seus col·laboradors que aquesta és la seva democràcia.